|
|---|
PIC DE FONTNEGRE-Canal Nord-
En mig de l’hivern i davant l’arribada d’un front de neu i mal temps, haguérem de fer mitja volta sense ni tan sols arribar al peu de la paret. Ara, al final de la primavera amb un temps també inestable, però més suportable i amb la neu ben estabilitzada i transformada, tornem a endinsar- nos cap al fons de la vall amb l’idea de conquerir el cim per alguna de les nombroses canals que solquen la seva cara Nord.
Deixem el cotxe en un petit aparcament a la mateixa carretera N-22, 500 metres més amunt de la duana, ja que, no ens permeten d’aparcar al costat del pont del Baladrar, entrada natural de la vall. Baixem pel costat de la carretera i, deixant la duana a l’esquerra, ens endinsem a la vall, passant pel costat d’un tancat pel bestiar i remuntant el riu pel seu marge esquerra (dreta en el sentit de la marxa). A l’arribar a una zona més redreçada on ens es més difícil de progressar vora el torrent, girem a la nostra dreta (Oest) tot cercant relleus més suaus que ens facilitin la tasca. Superat un primer graó, podem admirar dues marmotes que ens vigilen des de la porta del seu cau en una clapa de neu, després de sortir del seu període d’hivernació. Poc a poc, guanyem metres i entrem en el regne de les neus. Aviat arribem en mig de grans blocs al Clot dels Pedrons, on l’estanyol del mateix nom està encara colgat de neu.
Ens posem les polaines, i amb pocs minuts més som sota la canal escollida. Abans d’endinsar-nos en el pendent ens calcem els grampons, poc a poc el pendent es fa més evident darrera les nostres petjades. Ens apropem a un esperó rocallós i el voregem per la dreta (oest), endinsant-nos doncs dins la sortida de la canal més propera al cim. La neu encaixonada per els esperons de roca, esdevé de bona qualitat, amb una capa de gel no superficial que ens permet avançaramb comoditat sense enfonsar-nos massa i guanyar metres de desnivell amb comoditat. El pendent, augmenta a la part alta de la canal (40º) i malgrat que una cornisa sembla barrar-nos el pas, sortima la carena sense més dificultat. El temps segueix rúfol i la neu continua caient. Deixem las motxilles darrera unes pedres i amb celeritat voregem un avant cim (cota 2830) i per terreny mixt, arribem en pocs minuts al altiu pic principal de Fontnegre (2877 mts) de paisatge dilatat i impressionant per totes bandes (4,30 hores des del cotxe).
Aviat arribem al coll de l’Orri de la Vinyola (2722 mts) on no ens cal arribar-hi del tot. Abans de fer-ho, girem a la nostra esquerra (nord) resseguint l’aresta fàcil que porta al Pic de la Mina de Pimorent fins a un proper collet, (2604 mts ) a tan sols 20’ del cim. En aquest punt, i per retornar a l’estany dels Pedrons, (on havíem ja passat al matí de pujada), ens cal encarar en descens un corredor de neu amb un pendent moderat. Si les condicions de la neu no son bones, un petit llom rocallós, al costat (nord) de l’esmentat corredor, també ens pot ajudar a arribar-hi. Sigui com sigui, arribem a l’estany amb les raquetes als peus, doncs estem enclotats en una vall que la neu acostuma a cobrir gairebé tota la primavera. Resseguim llargues congestes tot perdent alçada. Després de deixar enrera els vessants del Pic de Pedrons, sortim ja definitivament de la neu i poc a poc ens apropem al riu on retrobem el camí que ens porta a la tanca de bestiar, a la duana i de nou al cotxe que tenim aparcat uns centenars de metres més amunt.
Eduard Serrano |
|
|---|---|
Quan circulem per la carretera N-22 baixant del Coll de Puimorens
en direcció al Pas de la Casa, a l’alçada del Pont
del Baladrar (1875 mts), on el govern Andorrà ha construït
la nova duana, no podem deixar d’admirar a la nostra esquerra
(Sud) i al fons de la vall, una immensa paret de roca i gel de gairebé tres
quilometres de llargada, una d’aquelles, que tot muntanyenc desitja
haver pujat algun cop. Parlem de la cara Nord dels Pics de Fontnegre,
que amb el seu cim principal de 2877 metres, es el senyor dominant
de la regió.
Fem una petita aturada i mentre mengem quelcom, decidim la canal que
ens sembla millor per accedir al cim. La ressenya que duem, remunta
la canal central de la paret i després, s’apropa al cim
resseguint la carena per la seva vessant sud en un flanqueig de llargada
considerable. La neu d’aquesta canal, no ens sembla avui que
estigui en molt bones condicions, sobretot a la sortida, i el dia rúfol
que tenim amb una neu rodona que ens va caient al damunt, fa que ens
decantem per l’atac d’una altre canal, la més propera
al cim, i que fa una forma de Y, amb dues possibles sortides que podrem
escollir a mida que ens hiapropem en funció de com ho veiem.
Desfem el camí fins les nostres motxilles, i cerquem un lloc
arrecerat del vent on poder menjar quelcom sense refredar-nos massa.
Ben aviat, el front sembla que s’acosta, i el temps empitjora.
Això ens fa sortir del cau i continuar el camí de baixada.
Deixem a la nostra esquerra un altre cim de Fontnegre (cota 2780),
segurament el més punxegut, que també presenta un vessant
nord amb caients abruptes i un vessant meridional quelcom més
suau.