A la cara Nord del Pirineu, influenciat per les pertorbacions atlàntiques i amb un clima molt fred,L’Arieja ens ofereix, també a l’hivern un terreny de joc fantàstic per les sortides d’alta muntanya. La neu acostuma a mantenir-s’hi pols durant dies i la tipologia dels cims és tan amplia que tothom pot trobar-hi, de ben segur, un itinerari o una ascensió que el deixi satisfet.

Després de les primeres nevades de novembre, ens disposem a estrenar la temporada d’hivern amb un itinerari circular i la pujada al cim d’una muntanya modesta però bonica i envoltada de cimsaltius. Es tracta del pic Nérassol, bon mirador de la regió i de pujada suau i solitària.

A la sortida del túnel de Pimorent i, abans d’entrar al poble de L’Hospitalet près L’Andorre, veurem a ma esquerra de la mateixa carretera, un cartell indicador del H.R.P, ben senyalitzat amb indicadors per arribar fins al refugi de Rul-he.

Al costat contrari de l’asfalt, hi ha un petit trencall que baixa a un pont, al costat del qual deixem el cotxe. (Pont de Sante Suzanne 1.450 metres).

El fred és molt viu i sense gaires romanços ens posem en marxa. Travessem de nou la carretera i pugem amb mandra el redreçat camí que ben aviat guanya alçada en direcció nord i travessa per sota una tubería de caiguda forçada d’aigua.

El bosc es esclarissat i el camí fressat. L’intens fred dels darrers dies, ha glaçat els rierols que baixen pel bell mig del camí, obligant-nos a fer algunes marrades per evitar la ben segura relliscada en cas de trepitjar-lo.

Arribats als 1650 metres, creuem de nou la conducció en direcció Oest per abandonar-la definitivament i apropar-nos al riu Siscar, ja nevat, on el camí es bifurca. Després de posar-nos les botes de neu, seguim en direcció Oest cap a l’estany de Siscar.

Poc abans d’arribar a la presa, ens comencen a arribar els primers raigs de sol, motiu pel qual aturem la nostra activitat per menjar quelcom.

Poc a poc voregem la presa i arribem a un indret on la vall s’obra i el riu forma petites bases i zones d’aiguamolls que hom pot endevinar a sota d’un gruix de neu que cada cop es més important. Sense més entrebancs, arribem de planer a la cabana de Bésine, ben conservada i amb una llitera de fusta que ens pot servir d’aixopluc en cas de necessitat.

Després de fer un petit recés, ens decidim a posar-nos les raquetes, doncs el sol empeny i cada cop s’ens fa més difícil avançar en la neu pols, cada vegada més abun-dosa.

Superem alguns petits relleixos al costat del torrent, seguint una traça, també de raque-tes, que ens acosta poc a poc a l’estany de Sisca, en un ambient d’alta muntanya. A les envistes de l’estany (al qual no cal arribar-hi), ens desviem en direcció nord , guanyant alçada per pendents moderats en direcció a la Portella de Siscar, deixant per sota nostre, un petit estanyol, colgat de neu. Aviat retrobem la traça que seguíem i que, segons veiem, prové de l’Estany de Siscar.

Encarats ja cap a la Portella de Siscar, el pendent es redreça fortament. L’autor de la traça que seguim, ha afrontat el fort pendent sense treure’s les raquetes en una exhibició de saber-fer. En Ramon, no es queda enrera i amb pas ferm, afronta el fort pendent(35º) que se separa un xic de la portella fins a sota d’una barra rocosa, cercant així el millor pas per deixar-nos un xic per damunt del coll, ja a l’inici de la carena cimera del Nérassol.

Des d’ací, la vista no para de contemplar cims, parets de roca, canals, i estanys gelats. Podem destacar els vessants sud del Pic d’Escobes i Cazalassis, d’aspecte ferotge i, més a prop, a l’altre banda del coll on ens trobem, el pic de Regalecio, també del tot desafiant. En direcció nord-est, podem albirar una suau vall, que sense problemes ens deixaria a prop de l’estany de Pédourrés.

Cal descalçar-nos les raquetes per superar els diferents relleixos rocosos que ens surten al pas. Als 2594 metres, atenyem un important avancin, des d’on, el terreny es suavitza i ens permet de veure el cim, ja a pocs metros de distància. (Pic de Nérassol 2.633 metres - 5 hores des del cotxe).

Degut a l’hora que es i sense massa temps per gaudir del moment, comencem a perdre metres per la pala sud-est, per sota de l’aresta que tanca aquesta vessant. El pendent es fort en els metres de sortida i baixem sense raquetes, amb neu fins a la cuixa un cop agafem un xic més de confiança, girem en direcció est per anar a cercar el cim d’un petit estrep rocallós (2400 metres aprox.) que ens permeti determinar el millor punt per baixar al fons de la vall. En aquest punt, ens calcem de nou les raquetes que suren de meravella en una neu pols increïble, tant per la seva quantitat com per la seva qualitat. Un llom, gairebé planer, també en sentit est, ens deixa avançar metres però, malgrat tot, no trobem la millor manera per perdre metres i baixar al fons de la vall.

Després, fem una marrada, amb retorn al mateix llom, que ens deixa entreveure una possible baixada per un redreçat pendent, esquitxat d’alguns pins que, si més no, serveixen per trencar una mica l’uniformitat de l’estimball. No tenim més temps per a pensar-ho, doncs no ens queda gaire llum i amb moltes precaucions anem baixant poc a poc. La qualitat de la neu ens i ajuda molt.

Aviat arribem a una altre zona molt dreta que també ens cal deixar enrera, ja a les en-vistes del refugi de Brougnic i del torrent de Val d’Arques amb la seva petita presa. Ens i llencem sense pensar-ho i aviat aconseguim el fons de la vall i retrobem el camí (HRP

Son les sis de la tarda i pocs metres mes enllà sen’s fa fosc en una zona d’aiguamolls en que tenim algunes dificultats per seguir el corriol.

Al voltant dels 1900 metres, deixem enrera la neu i el camí segueix sense problemes fins al pal indicador, ja conegut nostre, on el matí, havíem agafat la desviació cap a la vall de Siscar.

No més de mitja hora de descens relativament “còmode” ens separa del cotxe, però la foscor ens envolta i el camí esdevé, al igual que al mati, excepcionalment glaçat Triguem gairebé dues hores per fer el recorregut amb més d’un ensurt i diverses caigudes, afor-tunadament sense conseqüències. Malgrat tot, al voltant de les vuit del vespre, arribem a l’aparcament on, iniciem el retorn cap a casa.

A part de gaudir d’un itinerari d’allò més bonic i de conquerir un nou cim, avui també hem après quelcom i es que, noestà de més portar un llum a la motxilla quan sortim a l’hi-vern. Mai se sap.