Feia ja uns mesos que em voltava la idea de fer aquesta excursió, tot i que tenia mol-tes ganes no disposava de friends ni de l'experiència en crestes.

Tenia una fotocopia de la re-vista Vèrtex amb l'itinerari, i no semblava difícil, la durada a la cresta la marca-ven entre 3 i 6 hores. Un consell, si no sou unes mega-màquines calculeu unes 6 h.

La meva companya de cor-dada, la Laura,és la segona vegada que farà la cresta, és a dir, que tenim el èxit asse-gurat.

Fem servir el sistema de pro-gressió en ensamble, sense necessitat de muntar reu-nions, per a mi tota una novetat.

Portem un joc de friends i de tascons, cintes per muntar naturals i un parell de cordinos de 25 metres i 7,5 mm. de diàmetre.

Un friend aquí, un tascó allà, la progressió és ràpida, tenim una visibilitat fantàstica que ens obliga a treure la màquina de fotos, respirar fondo i gaudir del paissatge.

L'últim tram és el més fàcil, decidim guardar els cordinos i continuar lliures, un remat de cabres ens observa i s'allunya al mateix ritme que nosaltres progresem, poques ganes de fer amics.

M'agradaria aclarir que la cresta no és díficil però és llarga, haurem d'extremar les precaucions per calcular les hores de llum i no anar amb grups molt nom-brosos ja que només podrem abandonar en el punt del rapel.

Us animo a fer-la, l'entorn en molt maco, durant l'aproximació caminareu pel costat d'un riu amb gorgues plenes d'aigua, a poc de començar la cresta passareu pel mig d'una cavitat natural, trobareu un calcari de primera, fareu un ràpel de 25 metres i gaudireu de la vista de les àligues per sobre d'uns boscos impenetrables.

Que més es pot demanar?

Avui he recordat que bonic seria poder sobrevolar un espai tant salvatge, no pensar en res i fluir lliure.

Brauli