Amb aquesta caminada podem apreciar els racons més bonics i ferèstecs de l’Alta Garrotxa. És una volta circular, més o menys. No és la típica patejada organitzada per un grup excursionista, més aviat és el que en diem una embardissada.

Sortim en Manel, en Jordi, la Salut, el Gregori, el Xavi i jo per el camí, de moment bastant suau, de la Mare de Dèu d’Escales però, la cosa va a més fins arribar al Maranyó. Aquí agafem un camí a la dreta ja que anem a cercar la Balma de la Corneta però, després de moltes voltes pleguem de cercar-la i ens plantem a Coll de Terres on hi parem per menjar i reposar una mica. Continuem, tot seguit, per un fort pendent fins trobar el cartell indicador dels Ferrans, deixem les motxilles i comencem la forta pujada fins el cim.

 

Està començant a nevar i podem gaudir d’una vista del Basse-goda nevat, ràpidament anem cap avall, cap a Talaixà, no hi ha ningú i continuem per el camí de La Quera i el Salt de La Núvia fins a Sant Aniol. Omplim d’aigua les cantimplores i ràpidament agafem el camí de Sant Aniol a Sadernes per dirigirnos, abans d’arribar-hi, a la Cova del Bisbe. En una hora hem fet el camí des de Sant Aniol, son dos quarts de sis de la tarda i des de les deu del matí que hem sortit d’Oix no hem parat.

A la Cova del Bisbe ens hi trobem amb un convidat ben especial, una cabra salvatge, estava molt espantada la bèstia i, veient-nos a nosaltres, la veritat, no era per menys. Finalment sembla que no ni havia per tant i ens va fer companyia tota la nit.

A les set del matí revifem una mica el foc, esmorzem una mica i a quarts de nou deixem la cova i la cabra. A les nou som a Sadernes, esmorzem una mica més, aquesta vegada calent, i ens anem cap a Santa Bàrbara de Pruneres, el camí passa per el Molí d’en Galceran, travessem el riu i poc després ens trobem la masia de Can Pujol, ens demanen que ens hi aturem i, en Jordi, més conegut com el “mussol” ens dòna una mica de llet de cabra per pendre amb el cafè i unes boníssimes pastes, … Després de visitar la granja continuem cap a Santa Bàrbara, tardem una mitja hora en arribar, fem unes fotos i xarrem una estona amb el noi que guarda la rectoria, i ens senyala el camí de baixada cap a Oix. Tenim que baixar fins a La Sala, i uns pocs metres abans d’arribar-hi hem d’agafar un camí a l’esquerra que baixa fent “zigues-zagues” fins a Cal Pey, mitja hora.

Des d’aquí cap els cotxes, encara podem veure i gaudir encara una mica més del Bassegoda ben blanc de neu.

Aquest recorregut, d’uns 55 quilòmetres ha estat molt ferm i no ha estat res per els meus companys. Ja n’estan preparant una altra, no han pas escarmentat. Animeu-vos a fer-ne alguna amb nosaltres, som bona gent.

 

J.A. Càrdenas