Enguany,
no erem tants com altres anys, al no poder fer la gran paella d’arròs per la prohibició d’encendre
foc ens va obligar a un menú alternatiu: pa amb tomaquet, amanida,
embotits i formatge i pollastre a l’ast i, això sí,
com cada any el pastís. Va faltar la màgia de fer l’arròs,
d’encendre i d’anar vigilant el foc, fer el sofregit i
anar-hi afegint tots els ingredients: carn, peix, .., remenar sense
parar perquè no quedi agafat i, al final, reconèixer
que havia quedat molt bo. Però només el fet de tornar-nos
a aplegar any rera any una bona colla de gent, d’anar-hi incorponant
alguns socis nous, va valer la pena.

|
|