Alps 2005

  

M’agraden els Pirineus. Trobe que conformen una serralada única, amb paisatges variats i espectaculars. M’encanta perdrem pels boscos pirinencs i sentir la sensació de buit que em proporcionen les alçades dels seus cims. Em passaria els estius fent excursions pels Pirineus. No me’n canse. Però de tant en tant també m’agrada canviar de decorat, anar a la cerca d’altres llocs, d’altres muntanyes vull dir. És per això que aquest estiu, durant dues setma-nes, vaig traslladar la meua zona de joc dels Pirineus als Alps.

Vam marxar el dia 1 d’agost, Dídac i jo. El viatge el vam fer en dues tirades, amb parada a Chamonix i el dia 2 per la tarda, després d’un viatge passat per aigua, vam arribar a Saas Grund, lloc on vam agafar un telefèric que ens va dur fins al refugi de Hohsaas, a 3.100 m d’alçada. Després d’un dia de mal temps i de 50 cm de neu nova ens vam llevar el dia 4amb un cel estrellat que presagiava un dia esplèndid. Així va ser i tot i les fortes ratxes de vent que vam haver d’aguantar a l’última aresta vam poder assolir el cim del Weissmies que, amb 4.023 m, inaugurava la llista de pics del viatge. Vam conti-nuar amb l’Allalinhorn, un pic de 4.027 m d’alçada, situat a l’altre costat de la vall de Saas.

 

És un pic senzill de pujar i ofereix unes vistes impressionants del massís del Monte Rosa i de la zona de Zermatt, amb el Matterhorn imposant la seua mejestuositat per damunt de la resta de muntanyes. Ens vam acomiadar de Suïssa des del cim del Strahlhorn, que fa 4.190 m d’alçada. Va ser un dia dur, amb molt de desnivell i amb un temps rebolicat. La nostra estada al cim es va reduir a un parell de minuts i a una autofoto enmig d’una gran ventada

L’endemà vam tornar cap a Chamonix, lloc on ens havíem de trobar amb la resta de companys: Jofre, Jordi, Pep i Sebas. Mentre els esperàvem vam aprofitar per pujar al “Lac Blanc”, situat al vessant S de la vall de Chamonix. Les vistes que es tenen del Mont Blanc, situat a l’altre costat de la vall, compensen amb escreix l’esforç de la pujada. Mentrestant els nostres companys anaven fent camí cap a Chamonix i per fi, a la nit, ens vam trobar tots sis. Teníem ganes de pujar al Mont Blanc però finalment ens vam decantar per buscar altres pics més senzills. Va ser així com vam acabar pujant al Gran Paradiso (4.061 m), situat a la Vall d’Aosta (Itàlia). El temps ens va acompanyar i vam gaudir d’una jornada quatremilera esplèndida. Això ens va animar a buscar altres objectius. I si es tenen ganes, d’objectius sempre se’n trobem.

Ens vam desplaçar cap a la zona dels Écrins i vam dedicar un dia a arribar al refugi dels Écrins, enfilat sobre el “Glacier Blanc” i envoltat de muntanyes. L’endemà vam assolir el cim del Dôme de Neige (4.015 m). Fins i tot ens va caldre una curta escalada en gel per superar una bretxa situada just abans del cim.

Aquell mateix dia, unes hores després, tornàvem a ser a casa.

M’agraden els Pirineus, sí; m’agraden els Alps, també.

Tomàs