Exploracions Escuaín 2005

Enguany he viscut la nit més llarga, una nit de vuit dies, amb una temperatura ambient de 4,5 graus. Les exploracions han resultat molt profitoses tot i que no hem aconseguit tants metres com l'any passat, ara tenim més punts per explorar que quan van entrar. Entrem al B-15 el dia 31 de juliol a les 11 h. del matí el Xavi Fuertes i jo amb tres petates per cap, arrossegar tot el material amunt i avall no serà feina fàcil, ens faltem mans. Durant el descens canviem totes les cordes velles per seguretat, en tot plegat trigarem 12 h. fins veure el campament de l'any anterior. "Hogar dulce hogar". A l'endemà comprovem que el nivell de l'aigua ha crescut més del doble, surt aigua per tot arreu. Segur que ens ha plogut fora. Ataquem el sifó terminal, trèiem graves i fang, després d'unes quatre hores esdevé impenetrable. Seguim el curs del riu cap a l'altre sifó, trobem un raig d'aigua que ens descobreix un meandre nou a uns 4 m. d'alçada, que anomenarem “el xorro". Després de l'escalada i alguns metres pel meandre s'ha d'eixamplar una mica per poder continuar, ho deixem pendent per a un altre dia.

Els dies 2 i 3 d'agost aconsseguim connectar la sorgència que es troba al costat del campament del 2002 amb la sala Gaudí. Aquesta via nova és la més important en recorregut de les feines d'enguany.

La sorgència es tracta d'un pas extret amb un curs actiu d'aigua molt important, que ens obre la porta a noves escalades amb cascades d'aigua, rampes fòssils, meandres i nous sifons. Per progressar pel meandre hem d'anar martell en mà per fer-nos pas, les dimensions del meandre no són gaire grans.

El clino i la brúixola plens d'aigua i de cops ens impediran fer la topografia, hem de protegir millor els aparells la propera vegada, i a més, ara hem de tornar per fer la topo.

Tot el dia xops des dels dits del peus fins les orelles, és el dia que he tremolat més.

Tot i que, els moments més dolorosos sens dubte, són els matins, que hem de deixar el confort del sac per tornar-nos a posar el mitjons i els monos totalment xops.

Les coses més senzilles esdevenen les més importants, la llum, la calor, l'aigua i el menjar.

Els dies 4 i 5 d'agost cap amunt al sector nou del 2004, eixamplem un pas estret a escarpa i martell per interceptar una altre meandre actiu de grans dimensions. Trobem nous pous amunt i avall. Seguim meandre avall fins un punt extret que s'ha de desobstruir. Ens queda pendent l'escalada riu amunt, massa aigua per avui, tornarem a la sala Encarni per començar una escalada d'uns 30 m. totalment seca.

El dijous esperem amb impaciència i alegria l'arribada d'uns companys de Badalona que ens portaran aliments i material per continuar les exploracions. Si algú els ha vist que ens ho digui.

El 6 d'agost la xemeneia de la sala Encarni s'ens tanca, alhora que jo desequipo el Xavi troba un altre meandre fòssil. Després d'un parell de pous macos, s'ha de desobstruir, sembla que la cosa continuï més avall.

S'han acabat les cordes, i de menjar només ens queda una mica per aquest vespre, decidim tornar al campament i preparar el material per sortira l'endemà.

El 7 d'agost esmorzem puré de patata de fa dos anys, l'operació sortida sense menjar serà dura.

Un cop a fora una senzilla flor esdevé la cosa més bonica del mon, i els ulls gairebé ploren d'alegria, els envaeix la llum i el color, és la vida.

Un petó per qui tingui una llagrima, fes el que t'agrada i vine amb nosaltres.

Brauli