Enguany
tenim al Pitxi, al Benito i al Toni que s'han proposat de participar
a totes les caminades de resistència
reconegudes per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya,
amb l'objectiu d'emportar-se la VIII Copa de la Lliga Catalana. Per
aconseguir el primer lloc per clubs seria necessària la col.laboració de
més socis. Ara per ara, un objectiu complicat.
Les caminades
de resistència són una disciplina interessant
on tenim l'oportunitat de posar-nos a prova, conèixer paratges
naturals molt interessants i compartir experiències amb gent
de tot tipus.
Material i coses que s'han de tenir en compte si es participa
per primera vegada:
-El més important és dosificar-se
molt, començar
tranquil i assegurar l'arribada a la meta, evitar "piques" i
sobreesforços innecesaris que després ens pasaran factura.
-Portar
una motxilla petita amb aigua, alguna cosa de menjar lleugera (xocolata,
mel, barretes energètiques...), frontal per a la
nit, venes, tirites pels fregaments, mitjons de recanvi, algun antiinflamatori,
barret pel sol i crema protectora.
Bé, la nostra història
començar una mica accidentada,
ens aturem a Queralbs abans de la sortida a menjar com senyors, el
foie estava de bici i el vi entrava bé, i sense adonar-nos passa
l'últim cremallera que ens pot dur al lloc de sortida a temps
(16:30).
Arribem a la sortida 20 minuts tard, no hi queda cap participant,
tots són fora, l'organització, que ja recull, ens dóna
la cartolina de sortida: l'aventura començar sense aglomeracions!
El primer
control està situat al Torrent del Borrut, a pocs
metres de les coves de les Encantades, d'on vénen uns quants
espeleòlegs.
Al primer control, interceptem el gruix del grup.
Una mica caòtic
per culpa de l'aglomeració. S'ha de dir que la participació d'engany
amb 401 participants és la més nombrosa de la prova,
fins ara.
Continuem en direcció al Pas del Lladres, punt culminant
de tota la travessa amb 2590 m. d'altitud, pel torrent de la Jaca del
Ginestar, els altres no sé què en pensen, però per
a mi és la pujada més dura de tot el recorregut.
Ben entrada
la nit, l'estratègia és no perdre's, s'han
acabat les aglomeracions i haurem d'anar molt a l' aguait de seguir
les marques de l'organització.
La nit ens agafa al Torrent de Coll
de Pal (22:36), pasem pel Refugi del Rebost (24:05), Casa Millarès,
Gréixer (1:15), Coll
d'Escriu, Torrent del Pendís, Can Cerdanyola (3:30), Coll d'Escriga,
Font de Gisclareny, Coll de Llúria, Molí de Cal Ferrer
(6:00)
Si algú em coneix una mica, sap que la memòria
no és
el meu fort, el cas és que les piles del meu frontal estaven
una mica massa cansades, i vaig haver d'aprofitar la llum sobrant del
Toni i del Benito per poder transitar amb certes garanties. Baixant
pel Torrent del Pendís, vaig patir una relliscada que
em va deixar clavat a terra, per sort vaig poder continuar sense cap
problema. Unes cures d'urgència a Can Cerdanyola (control 6),
que és el punt més baix de la travessa amb 900 m., i
llestos.
Al Molí de Cal Ferrer (control 7), i ja de dia, fem una aturada
d'uns 20 minuts: canvi de mitjons, massatge amb el gel antiinflamatori,
quatre estiraments... Des d'aquest punt tenim una vista fantàstica
del Pedraforca amb les primeres llums que es mereix una foto.
Continuem
en direcció a Ca la Pona, Camí de la Soleia
(7:52), Coll de la Creu de Fumanya (9:05), Riu de Peguera, Casa de l'Estany,
Església d'Espinalbet (10:33) i Santuari de Queralt (11:30)
En
arriba al Camí de la Pona em trobo bé i deicideixo
continuar sol al meu ritme.
A en Pitxi només l'hem vist a la sortida
i a l'arribada, ell tenia clar des de l'inici que anava a fer el millor
temps possible.
Temps dels participants del GEM: Pitxi 17 h., Brauli 18h
40', Benito i Toni 19 h.
El temps del primer participant: 10 h. 13' (record
de la prova)
Brauli |
|
