Entre la Llosa i Vallcivera

La Muga es una bonica muntanya situada dins la Vall de La Llosa. La seva cara Nord, la recorren altius corredors de neu i bonics esperons de granit. Vista des del proper cim del Bony Manyer, ens crida poderosament la visió de la seva aresta Est que comença prop de la cabana dels Esparvers a la Vall de la Llosa i passant pel mateix cim de La Muga, acaba dalt de la Tossa Plana de Lles, segona muntanya cerdana en altitud.

Una llarga aresta (prop de 5 kms) que ens permetria també assolir, apart dels ja esmentats, els cims de La Tosseta de Vall Civera i també La Mugueta, d’alçada més modesta.

Així doncs, aprofitem la primavera, quan ja a les arestes no hi ha neu, perresseguir tota aquesta llarga carena, sense però pujar a la Tossa Plana, ja molt coneguda per nosaltres d’altres sortides.

Abans d’arribar a les pistes d’esquí nòrdic de Lles de Cerdanya, prenem un trencant cap a la Vall de La Llosa, passant per Viliella, i arribant per fi, motoritzats fins Cal Jan de La Llosa, punt on s’ha de deixar el vehicle car no hi es permès el pas.

Aviat, en Jan, (l’estadant) ens be a saludar i entre d’altres coses ens demana on anem. Quan l’assabentem de les nostres intencions, ens diu que es tracta d’un itinerari molt bonic, però que l’accés a la cresta des de Prat Xuixirà es delicat, i que el camí que marquen els plànols es inexistent. També ens remarca que el terreny es inestable i vertical i que no es la primera vegada que ipassa algun accident.

Amb la mosca darrera l’orella, remuntem La Llosa per la pista que costeruda ressegueix el fil de la bonica vall, i adonant-nos dels efectes de la sequera que aquest any estem patint i que es reflecteix en les mateixes pastures

En 1h 45’, arribem a les runes de l’antic refugi de Prat Xuixirà, on acaba la pista. Bonic lloc amb bancs i taules on mengem quelcom.

Abandonem la pista i amb la vista posada ja en la cresta que tenim al damunt, cerquem infructuosament un corriol que si enfili (en Jan tenia raó). Sigui com sigui, anem pujant recte per aconseguir-la, ara esquivant un pedregar ara ficant-nos dins d’una canal.

Més amunt, el terreny esdevé molt vertical e inestable. La canal escollida per sortir dalt de l’aresta, es tallada per una roca i no ens dona opció. Canviem de canal desgrimpant per un esperó de roca desfeta. Uffffff. Una altra canal, sembla que anirem millor doncs pensem que te sortida. Els darrers metres son precaris i ens hem de fiar d’un arbre totalment podrit i penjat al vuit, no tenim res més. A empentes i rodolons grimpem per un terreny molt inestable fins guanyar una petita bretxa a l’aresta, la qual imaginàvem ampla i còmoda i d’això res! Un cop refets, passem a la vessant Nord i grimpem per guanyar dues agulles de roca pel seu mateix fil per baixar ja a trobar la carena, que es presenta llarga i costeruda, però ja exempta dedificultats importants.

Guanyem un avantcim important (2620 mts), i un altre cobert de neu. El creuem pel mateix fil (2784 mts) i enfilem la darrera pendent fins el cim ja proper de La Muga.(2860 mts -4 hores-) on fem estada llarga prenent el sol i dinant. Bonica perspectiva de les serralades Cerdanes, així com les properes muntanyes andorranes i de la Vall Civera, encara plena de neu.

Ja més reposats, reemprenem el fil de l’aresta en direcció Oest, fins un petit cim de blocs de granit anomenat La Mugueta (2772 mts) on farem servir les mans en alguna ocasió.

La Tosseta de Vallcivera, se’ns presenta des d’ací de forma esvelta i amb una aresta ben retallada. El seu inici és costerut però passat aquest tram, podem assolir ràpidament el cim decantant-nos preferentment vel seu vessant Nord. (2848 mts -45’ des del cim de La Muga-). Bones perspectives de la capçalera de la Vall de Madriu, i les cares Nord de la Serra de Sirvent i la propera Tossa Plana de Lles.

Nosaltres per avui ja en tenim prou i ens cal ara retornar a cal Jan de La Llosa pel lloc mescurt possible. Per fer-ho, comencem a davallar cap el coll de La Portelleta (Sud) però molt abans d’arribar-hi (2840 mts) travessem unes pedreres inclinades però còmodes en direcció Sud Est per arribar així prop del Estany Gran de La Muga.

En aquest punt, el plànol es indica que el corriol que baixa al fons de la vall, s’apropa a un petit estanyol que hi més al Sud. Això podem dir que no es així, i que situats en el estany gran, cal seguir la seva sortida d’aigües fins a una mena de replà inferior (2300 mts - aprox.) on s’ajunten varis torrents. El corriol, es un xic perdedor en aquest punt, però seguint el riu molt a prop del seu marge dret (esquerra), no el perdrem.

La davallada es ràpida i cal estar al cas amb les fites, un xic mal col·locades. Finalment, creuem el riu de La Llosa per una passera de troncs un xic precària. Només ens resta seguir la pista fins l’ermita dels Àngels i arribar tot seguit a Cal Jan de la Llosa, on el mateix Jan, amb moltes ganes de companyia, ens interroga sobre la nostra excursió (8 hores).

Per acabar, cal dir que aquesta sortida no es recomanable de fer amb nens o amb gent que no estigui un xic bregada en grimpades o terrenys verticals, sobre tot per les dificultats, concentrades en el primer tram fins arribar a l’aresta.

Així mateix, creiem que podem arribar a l’aresta mitjançant una canal bastant més fàcil que l’emprada per nosaltres. En tot cas, aquesta canal ample i còmode es visible des de la vall però per aconseguir-la caldrà desviar-se de la pista uns 200 metres abans del refugi de Prat Xuixirà. Si aixequem la vista, la veurem sense cap problema. En el nostre cas ens adonàrem d’això passant pel damunt de l’aresta des d’on podem afirmar que aquesta darrera canal es molt més ample i fàcil que per les que vàrem grimpar. Per demés, estalviales dues agulles de l’aresta i ens deixa ja en un tram més ample.