Es
tracte d’una senzilla passejada matinal apta per quan el
mal temps o la neu inestable ens impedeix de fixar-nos en objectius
més envejosos. Els esquís seran el mitjà ideal
per accedir a aquest cim clàssic delPirineu Oriental, però també les
raquetes poden ésser-ho per arribar-hi. D’altra banda,
val a dir que l’itinerari discorre força a prop de les
pistes d’esquí de la Molina, cosa que el fa molt segur
i a la vegada poc solitari.
Seguim
la carretera que de la Collada de Toses, va cap a la Molina, on no
ens cal arribar. Agafem poc abans, un trencall a l’esquerra
que va cap a Castellar de n’Hug. Tot seguit atravessem el coll
del Pedró i trobem els remuntadors de la Pleta d’Alabau,
amb el seu aparcament, lloc on deixerem el cotxe -1820 mts-
Sortim
del mateix parking amb els esquís als peus amb direcció Sud-Est,
un xic enlairats per sobre de la carretera. El nostre objectiu és
aconseguir un aïllat bosc de pins que veiem un centenar de metres
més enllà. Tot seguit ens caldrà pujar damunt
de l’esmentat bosquet, cosa que podem fer per la seva esquerra
seguint un contrafort o bé per la seva dreta pel fons del torrent
del Clot de L’Hospital.
Nosaltres
ens decidim per la segona opció, i a l’arribar
al torrent comencem a remontar-lo en clara direcció Sud-Oest.
En arribar al capdamunt dels pins, fem un parell de zigues-zagues per
atanyer un petit collet i deixem a la nostra esquerra el cim del contrafort
que puja per l’esquerra del bosc.
Una tanca
pel bestiar, ens serveix de referència, doncs ens
caldrà seguir-la una bona estona. Amb deu minuts més,aconseguim
arribar damunt d’un altre llom (Costes d’Huguet) que farà que
el pendent disminuieixi i la pujada esdevingui més còmode.
No ens caldrà arribar al seu cim,molt poc definit, que podem
evitar per l’esquerra. L’arrosssegador dels Alabaus, hi
acaba molt a prop.
Travessem
una nova tanca de fusta que deixem a la dreta i que ens marca el
camí a seguir fins al cim de L’Amorriador de
Rus -2298 metres-que no és més que un petit turonet on
hi mor un dels telecadires de l’estació de La Molina.
Fem un
gran sifó en mig d’uns plans molt dilatats i ens
encarem cap a l’ultim pendent del Puigllançada, inconfundible
amb l’antic repetidor de televisió aldamunt.
Pocs minuts
més ens calen per gaudir del cim. Podem apreciar
des del punt més alt, com la darrera llevantada a omplert tota
la capçalera del Ter d’un gruix de neu considerable. Podem
veure també, el Pedraforca bastant enfarinat i amb un primer
terme, la Tossa d’Alp , Moixeró i Cadi, també nevats.
Al cim,
gaudim dels nostres entrepans mentre preparem els esquís
per la baixada, que farem en un primer tram per allà mateix
on hem pujat, gaudint d’una neu força bona.
Un cop
arribats de nou a les costes d’Huguet, en lloc de resseguir
la tanca de fusta que continua de planer pel mateix llom, ens llancem
pendent avall buscant la millor neu i cercant de nou el torrent del
clot de L’Hospital amb un pendent ja més redreçat
fins arribar de nou al bosquet de pins, que ara, en la baixada deixarem
a la nostra dreta. La gran quantitat de neu pols acumulada en aquest
torrent, ens fa gaudir d’uns moments vibrants, on podem escollir
a voluntat el nostre itinerari .
Poc abans
d’arribar a la carretera asfaltada, prenem una pista
forestal que de planer, ens ajuda a voltejar un petit turonet i arribar
de nou a l’aparcament dels Alabaus, on tenim el cotxe. Crec que
sense córrer, i contant totes les parades fetes, hem trigat
unes quatre hores i mitja entre l’anada i la tornada. Sens dubte
podem anar també més de pressa, però, nosaltres
avui anàvem a passeig i a gaudir d’un matí d’esquí tranquil
i sense presses.
Eduard
Serrano
