Per anar
a la muntanya ja estic acostumat a fer bones matinades i, el diumenge
16 de gener no va ser diferent. Amb l’Eduard, Jordi,
Miquel i Josep Mª vàrem voler pujar al Pic de la Dona,
situat damunt Vallter 2000. A 2/4 de 6 del matí sortíem
de Malgrat per aprofitar més el dia, que per cert va ser magnífic.
Després de quasi bé dues hores arribem a Vallter 2000.
Comencem a preparar-nos per la poca neu que hi habia, estava tot molt
pelat.
El camí surt
pel costat del WC de les pistes, no és
molt llarg i força divertit. Comença pujant fins un petit
coll passant per la Jaça de Morenç i seguint pel camí de
la Coma Ombriaga fins arribar a la Portella de Mentet (2409 m.).
Com sempre
vaig començar bastant fort, deixant els company
enrrere, vaig voler probar-me a mi mateix i quan em vaig donar compte
ja quasi em va semblar que estava coronat el cim però, no era
veritat encara quedava un bon tros. Vaig parar una estona per veure
si els companys em seguíen però no els veia. Unes quantes
fotos per record i amunt per un pendent pedregós fins el cim.
Ara sí.
Passa
l’estona i veig que s’apropa gent, penso que són
els companys, els crido i, res no són ells. Deixo passar l’estona
menjant una mica. Al cap de dues hores apareix en Jordi i tot seguit
la resta de companys. Havíen tardat tant perquè s’aturaren
a menjar abans d’arribar al cim.
Aprofitem
que no fa ni gota de fred ni vent per gaudir de la vista, Montseny,
Costabona, Canigó, Bastiments, Gra de Fajol, Carlit,
..
Baixem
en poc menys d’una hora fin a Vallter, jo ho faig per
una canal, amb el cul quasi enganxat al terra, vaig agafat velocitat
i a mitja canal em dono compte que no porto el piolet per frenar-me
i aturar-me, finalment aconsegueixo aturar-me, amb les dents. Cal dir-ho,
em vaig espantar una mica però, per sort no va passar res.
Joan A.
Cárdenas
