La primera
idea d’en Jordi, a la qual m’hi apunto juntament
amb en Javi, David i Cristòbal, és fer el Cambre d’Ase
des de Fontalba, però el gel que hi ha a la carretera entre
Queralbs i Fontalba no deixa continuar el cotxe. Fem mitja volta mentre
pensem que podem fer. Finalment decidim des de Ribes agafar el camí cap
el refugi de Coma de Vaca per fer el Nou Creus (2799 m), el Nou Fonts
(2861 m) i el Pic de l’Infern.
Després de passar la nit al refugi, a les 7 del matí emprenem
per la dreta del riu. La neu, amb un gruix de 25-30 cm, no era molt
dura. Al cap d’unes 3 hores decidim parar per esmorzar una mica
de xocolata, embutits i fruits secs. El sol comença a fer-se
notar i també uns núvols que apareixen prop del Coll
de la Marrana i que ens poden fastiguejar l’excursió.
Ens espabilem i seguim amunt.
Una hora
i quart després d’aquesta aturada m’adono
que en Javi no ens segueix, en Cristòbal ja està a 100
metres del cim del pic de l’Infern. Reculem tots dos durant 10
minuts fins que el veiem que puja per una drecera. Amb tot això en
Javi ha perdut un crampó pel camí. Anem a cercar-lo fins
que el trobem, així perdem més de mitja hora. Continuem,
el núvols els tenim a sobre nostre, el temps a passat de ser
bó a no veure res a 10 metres.
En Javi
li costa seguir el ritme i en Jordi ja és dalt del
cim fa estona, esperant-nos i patint fred. Finalment arribem a dalt
i li comentem el que ha passat. Fem unes fotos de record i ràpidament
anem cap avall, en poc temps estem al pic inferior de la Vaca (2825
m). Hem d’apretar el pas ja que el mal temps s’ens tira
al damunt però, en Javi no tira, jo em quedo entremig per no
perdre’l entre la boira que no ens deixa veure res a vint metres.
Anem agafant con a referència del camí a seguir un noi
que fa el camí fins a Núria. Anem tirant fins arribar
al pic de la Fossa del Gegant (2801 m), a pocs minuts ja veiem el coll
i cim del Nou Creus. A baix hi ha Núria, ara ja estem situatsdesprés
de totes les penuries. Parem i esperem en Javi i en David que venen
més enrrere, menjem quelcom per refer una mica les forces abans
de començar la baixada fins el santuari i avisem al Javi, el
més fotut, que aquest camí no té cap perdua, és
tot baixada i anar seguint les marques del PR de color groc.
Iniciem
el descens, en Cristòbal té mal de cap !definitivament,
avui no és el bon dia¡. Al arribar al santuari les pistes
estàn plenes d’esquiadors que ens miren com naufregs solitaris
en mig de tanta neu. Bé amics, aquesta sortida és pot
fer en unes 8-9 hores, contem que haurem fet uns 28 km.
El primer
que fem és anar a pendre una xocolata ben calenta
i un café. Tot seguit comprar el bitllet del cremallera i cap
a Ribes.
Joan A.
Cárdenas
