El Taga
es un modest però original cim, sentinella privilegiat
del Ripollès que s’alça 1000 metres per damunt
de Ribes de Freser.
A l’estiu,
esdevé un terreny predilecte pels estadants
de les comarques veïnes, que hi cerquen des de bolets fins a flors,
incloent-hi la preciada flor d’àrnica.
A l’hivern,
després d’una bona llevantada i quan
al Pirineu hi fa mal temps, ens permet de fer-hi alguna sortida amb
raquetes o esquis, essent la seva vessant Nord, ondulada i suau, un
terreny perfecte per la iniciació ens aquests esports .
Aquest
cap de setmana passat, reunia totes aquestes condicions i per això,
ben aviat al mati ja creuàvem el poble de Ribes
en direcció a l’ermita de Sta. Magdalena de Pardines,
lloc on deixaríem el cotxe.
Per arribar-hi,
cal agafar un trencall asfaltat abans del poble que ens indica la
direcció d’un càmping. Un cop deixat
el desviament d’aquest, la carretera s’enfila pel mig d’unes
granges i arriba poc més enllà a l’esmentada esglesiola.
Uns metres
amunt de l’ermita, hi ha una granja on del mateix
davant, surt la pista que comença a enfilar-se cap el coll de
Pal. Si la nevada es abundosa, podem començar a resseguir-la
ja amb els esquis als peus. Al cap de poca estona, la pista es bifurca.
Prenem
el trencall de l’esquerra però el deixem al cap
de pocs metres per enfilar-nos rostos amunt per terreny quelcom emboscat
però de bon resseguir. Unes traces antigues d’esquí,
ens porten en direcció al torrent de Vilaró que veiem
enlairat a sobre,a la nostra esquerra. La primera idea es remuntar
el rierol per el seu fons, car la neu hi es en un bon tou, però els
boixos i arbres del mateix torrent es ho impedeixen, es per això que
just abans de creuar el torrent per la pista, girem a la dreta (Oest)
i per una branca de la mateixa, arribem a un terreny més obert.
Som al coll de Bac ( 1494 mts) on trobem unes petites cabanes de pastura
i un orri circular de pedra.
El terreny
es franc i tothom pot dissenyar-se l’itinerari a
mida. Nosaltres seguim una cometa oberta des de el coll en direcció Oest
i anem guanyant metres sense problemes.
Al final
de la valleta, retornem a direcció Sud i remuntem
un llom més redreçat però que no ofereix cap problema.
Aviat creuarem una de les moltes tanques que hi ha pel bestiar i arribarem
a un gran altiplà (Llisos del Bac 1823 mts) des d’on veurem
ja la immensa creu del cim, encara 200 metres pel damunt nostre.
Des d’ací,
tenim diferents opcions per arribar al cim. Una d’elles seria
decantar-nos cap a l’esquerra i apropar-nos
cap a la portella d’Ogassa, per trobar terreny més còmode
els darrers metres. L’altra,quelcom més complicada consisteix
en atacar directament una pala de neu, esquitxada de pins que baixa
directament del cim. El pendent esdevé sostingut però poc
a poc i amb nombroses llaçades, l’anem superant fins al
cim on arribem amb els esquis als peus. (Taga 2.039 mts.- 3 hores des
de el cotxe-)
Compartim
aquest moment amb altres excursionistes que amb raquetes pujaven
pel vessant de Ribes i també amb un vent molt fred que
fa que girem cua ben aviat. A remarcar la bona vista sobra tot el Pirineu
Oriental, cobert per una bona capa de neu i avui també per núvols
i rúfa no gens agradable.
Ens calcem
de nou els esquis i anem fent ginkana amb els pins de sota el cim.La
bona qualitat de la neu, fa que aquesta pala d’un cert
pendent sigui un gaudir constant fins a arribar de nou als Llisos del
Bac. En aquest punt, ens llencem avall per una segona pala també amb
bona neu fins arribar de nou al coll de Bac, on parem a refer forces,
un xic arrecerats del fort vent que segueix bufant.
D’ara
en endavant, podem seguir la pista que havíemdeixat
a la pujada a la nostra dreta i que de baixada ens dura directament
a l’ermita amb els esquís als peus. Una altre opció però,
consisteix en baixar pel dret, superant marges, rierols i arbres fins
la mateixa ermita que ja veurem bastant abans d’arribar-hi.
Ja ho
sabeu. Si voleu gaudir d’un dia divertit, i sense masses
problemes, esteu al cas quan caigui la propera llevantada. Bona esquiada
!
Eduard
Serrano
