Ja hi som pel tros! carretera i manta. A les dues de la matinada tot carregat i més, sortim del Mas Serinyà de Campllong (Gironès) cap a La Cerdanya.
Volem tornar a retrobar el paradís (de la 4ª dimensió) que vàrem veure amb la família Robert-Bernadàs ara farà un any. L’Ur ja s’ajeu al seient del darrera de la furgo i a dormir. En Pep condueix i l’Aitzane l’amenitza amb una conversa inolvidable.
Arribem al refugi de Cap de Rec a les cinc. Fem un cop de cap al seient del cotxe.
A les nou del matí un cel blau magnífic no ens permet la mandra. El Cadí ens dona el bon dia, unes llepades blanques de núvols engorneixen el cel. Fem un mos: taronja, galetes, xocolata i amunt!
L’Aitzane no acaba d’escalfar motors i va un xic enrera, la família Sola va forta, l’esperem. Anem patint. Ens preguntem si també avui hi serà aquell racó màgic. Potser tant sols va ser un miratge col·lectiu.
Deixem la pista i seguim un corriol marcat de groc que a l’hivern és una ruta per fer amb raquetes de neu. Aquestes fites grogues ens porten fins el refugi de Pradell. Just per sobre hi ha una pista accessible per vehicles. Quan som a la pista, unes fites de rocs a l’esquerra ens indiquen el camí. L’hem de seguir tota l’estona sense desviar-nos en un trencall a la dreta que seria l’accés normal a la Tossa Plana.
Seguim les fites que ens porten just a la vall que formen la Tossa Plana i el pic Sirvent.
Oh! si que hi es! se’ns posa la pell de gallina! i no deixem de recordar el nostres companys que avui son a Holanda de vacances, després els trucarem.
Anem remuntant per boscos ancestrals, monuments animats a la ferme-sa, tota una catifa d’herba verda transitada per granotes i gripaus i un munt de petites llagostes. L’aigua ja és a prop, ja la sentim, un corriol d’aigua dringa baixant per entre pedres guarnides amb lliris. Nosaltres, remuntem just pel bell mig d’aquest caprici de la natura. A dalt, cavalls, eugues i poltres donen vida a l’estany inferior de Satut. Parada i fonda, compartim les pomes amb els cavalls.
Quan ja enfilem el vessant Oest de la Tossa Plana per l’aresta, l’Ur no ho troba prou original i ens proposa pujar de primer el pic Sirvent, baixar per l’aresta que dona a l’estany superior de Satut i remuntar pala amunt, directíssima al cim de la Tossa Plana de Llers. L’Aitzane al·lucina, però som majoria, o sia que endavant.
Cal posar la reductora, el Sirvent (2835 m) des de l’estany inferior de Satut (2450 m) te una inclinació que no ens permet còrrer, ara un peu i després l’altre, alguns esbufecs i ja som al cim del Sirvent. La vista és espectacular. Cadí, Tossa Plana de Llers, estanys de Satut i, el cal blau amb alguna pinzellada de blanc.
Recorrem el pla del cim i busquem el pas menys compromès per baixar a l’estany superior. Ho fem per un pedregar inestable, consolidat per matolls i herbes d’olor. A la base Est del Sirvent una catifa d’herba immaculada, un corrent d’aigua i el crit d’una marmota que, ull viu, avisa als seus de la nostra presència. Ens separa una cresta de l’estany superior, la flanquegem per la part inferior que, com anem comprovant, és transitat per cavalls i vaques. S’ha d’anar un xic amb comte doncs una relliscada ens enviaria daltabaix.