Andes de Sud a Nord
El dia a dia

Malgrat, 9-01-05

Demà per fi arriba el dia, agafem l'avió rumb Buenos Aires, via Londres. Aquesta darrera setmana ha estat d’autèntica bogeria, petates, viatges, compres de darrera hora, documentació, bancs..... i reis!!!!!! Però també ha estat una setmana d'emocions, com aquest darrer divendres al GEM on ens vam reunir amb una bona colla d'amics per desitjar-nos bon viatge, prudència i molta sort, perquè el que són ganes no en falten. Tal com ens va recalcar la nostra alcaldessa, Conxita Campoy, "gaudiu intensament el viatge i les escalades per poder-ho transmetre-ho amb la mateixa il·lusió a la tornada".
Per la seva banda en Jaume Robert, president del GEM, ens va donar de la senyera del centre i ens va fer prometre que la tornarem el més rebregada possible com a senyal de que a trepitjat molts cims.

Al final hem aconseguit reduir el pes a 100 kg exactes (la meitat dels quals ja són esperant-nos a Buenos Aires), com sempre hem dit ens agrada ser "minimalistes", jejeje.
Bé, només donar les gràcies a tothom qui va venir i als tots als que al ser-los impossible acudir ens van fer arribar el seu suport.

Buenos Aires, 12-01-05

Hola nois!!! no us volem possar les dents massa llargues , pero aqui fa una calor que es massa, 35 graus a l ombra i amb una humitat molt elevada, vaja com els nostres millors agost!! ahir vam arribara a Buenos Aires, una ciutat inmensa en tot, els seus carrrers, edificis i la simpatia de la seva gent, la mala fama que te aqui els que governen i les seves ideies , ahir les vam poder patir en propia pell, 4 hores de burocracia i mes plata que vam tenir que deixar anar, avui ja hem tingut el primer contratemps, hem de fer dos dies mes del previst aqui a Buenos Aires, ja que tots els busos que baixan cap a Patagonia, estan plens, i fins diumenge a la nit no podem marxar, a llavors per recuperar aquets dos dies, ens farem del tiron les 40 hores de viatge fins a Puerto Natales, ara per tenir el cos recuperat per aquesta pallisa, ens cuidarem tot el que puguem, piscina, gelats i passejades.

Ah! i mil gràcies per els comentaris que ens feu, fa molta il·lusio obrir la pàgina web i trobar-vos aquí. Se despiden de vos...

Avui és el dia, avui comença realment aquesta travessa, en tots aquests dies no hem estat res més que uns turistes en la gran ciutat. D'aquí unes hores agafarem el "colectivo" rumb al Sud, a la Patagonia, allà on sudamèrica està a tocar del pol. Potser ens fan més por les 40 hores d'autocar que tenim per davant fins a la ciutat xilena de Puerto Natales que afrontar una muntanya amb 2.000 m. de desnivell!

Puerto Natales, 19-01-05

Hola gent!!! Hem sobreviscut al llarg viatge en bus. Ara, quan vam veure el Pingüino (la companyia d'autocars és diu així) una mica més i no pugem, al final no va ser tant dolent com semblava. En fi ja som a Puerto Natales que és el que realment compta i demà marxem cap a les Torres del Paine, un lloc màgic. Aquí­ els dies son eterns, duren 18 hores i tot i ser estiu cal anar abrigat. Anem a preparar motxile i a cremar tant de menjar que ja toca posar-nos les piles.

Puerto Natales, 24-01-05 (3800 km)

Si el paradís existís de ben segur que seria molt semblant al parc de Torres del Paine. Condors, guanacos i ñandus ens donen la benvinguda a part del vigilant del parc per demanar-nos el peatge corresponent per accedir a aquest lloc ple de meravelles naturals. Finalment fem el que teniem previst des de bon principi, el treking de la W, perquè la volta sencera al parc "el Circuito" ens demana el doble de dies i el doble de sort amb el temps. Boscos, cascades, llacs ens surten al pas, un paisatge on no es veu la ma de l'home per enlloc, però el que realment ens deixa bocabadats són les immenses moles de granit, esveltes agulles i cims ferestecs colgats de glaceres, essent les Torres del Paine i els Cuernos les joies de la corona. Aquí els dies són eterns, sempre anem amb la constant sensació de no haver dormit prou, surt el sol a les 5 del matí i marxa a les 10 de la nit. Els dos primers dies pensavem que lo del mal temps patagònic era una mica exagerat, al tercer dia va començar a canviar la nostra opinió i al quart n'estaven completament convençuts, vam patir vents canviants, pluges i fins i tot nevades alternant amb estones de sol en les que et mories de calor. Aquí el baròmetre és un accesori decoratiu!!! L'espectacle de la sortida de sol a les tres Torres del Paine, així com remuntar la vall del francés sota els imponents Cuernos o la visió del gel continental són la millor recompensa a les hores de caminada amb la motxil·la a l'esquena. Estanys, llacs, pampes, glaceres i una natura canviant conformen un paisatge vibrant de colors que et sorpren a cada jornada. Per cert, hi ha el circuit de la W convencional i el nostre, el convencional acaba sortint força car. Nosaltres hem fet totes les pirules possibles perquè surti millor de preu: allargar jornades de marxa per arribar a zones d'acampada lliures, fer-nos okupes en un càmping i tancar el circuit amb 18 km de propina per estalviar-nos el catamarà. Aquests 5 dies de caminada ens han anat molt bé per tornar a posar-nos en marxa i recuperar el to físic, així com per desestresar-nos de tants preparatius. Ara sense perdre temps anem al Chalten (Argentina) via Calafate. Això sí, abans volem comprovar si la fama del marisc a Puerto Natales és merescuda, ja n'hem tingut prou de sopa de sobre!!!

Chalten, 29-01-05