|
La
Laura és de Malgrat de Mar, hi va néixer el 1973 i
és biòloga, en Josep és de Pineda de Mar on
va néixer el 1.970 i treballa d’electricista, actualment
tots dos vivim a Malgrat.
Ara fa més d’una dècada que vam començar
plegats a descobrir el món de la muntanya i durant aquest
període hi ha hagut una evolució progressiva i constant
cap a un alpinisme de compromís que ens ha obert les portes
i els ulls de un món nou de gel, neu i roca, portant-nos
per les estretes i elegants línies de corredors glaçats,
altives arestes, efímeres cascades i parets verticals…
Però al mateix temps va sorgir una constant inquietud per
a la descoberta que ens han dut a escalar en diferents serralades,
algunes tan properes con els nostres Pirineus i d’altres més
llunyanes com la Cordillera Blanca als Andes.
|
Punsola-Reniu |
Cavall Bernat.
Montserrat obertura del Gall Fer |
Cresta Salenques |
 |
 |
|
| |
| En aquest pocs anys
ens hem dedicat amb intensitat a la nostra passió, la
muntanya, i això s’ha concretat en: |
- més d’un centenar
de cims de 3.000m als Pirineus, la gran majoria a l’hivern.
|
- més de 20 cims de 4.000m
als Alps suïssos i italians.
|
- escalades a les principals
parets de roca de Catalunya (Montserrat, Pedraforca, Vilanova
de Meià, Terradets, Montroig).
|
- escalades a l´estat espanyol:
Riglos (Osca), Galayos (Àvila) i Naranjo de Bulnes
(Cantàbria).
|
- itineraris de neu, gel i mixte
en diferents serralades catalanes (Cadí, Pedraforca,
Boi, Mig de la Tallada, Les Valletes, Vallter).
|
- ascensions hivernals tècniques
als principals massissos pirenaics (Midi d’Ossau,
Vignemale, Gabietous, Gavarnie, Maladetes, Taillon).
|
|
|
Obertura
La Crack del Androcymbium, Cadí |
Cadí aresta
dels Tres Consellers, Neouville |
|
|
| |
|
- escalades a les cares nord
més significatives dels Pirineus: couloirs Swan (Astazous),
Jean Arlaud (Posets), Gaube (Vignemale), nord del Mont Perdut,
nord del Taillon i diedre nord del Margalida.
|
- escalades a les cares nord
més significatives dels Pirineus: couloirs Swan (Astazous),
Jean Arlaud (Posets), Gaube (Vignemale), nord del Mont Perdut,
nord del Taillon i diedre nord del Margalida.
|
- crestes més destacades
realitzades: Salenques-Tempestats, Cabrioules-Lezat, Alharisses,
Tres Consellers, Mourelle-Espade, Albe.
|
- obertura de nous itineraris
hivernals, a destacar:
Somiatruites al Pic Rodó (500m, D)
La Crack de l’Androcymbium (300m, D+), la Via Romana
(250m, MD) i el Gall Fer (240m, MD+) al Cadí.
|
Mallo
Pisón, Riglos |
Arribada
cim Alpamayo (Perú) |
Dom
Alps Suïssos |

|
 |

|
| |
- ascensions a altres continents:
1999 Atlas (Marroc) - Toubkal (4.165m)
2002 Andes (Perú) - Alpamayo (5.948m)
|
- monitors-iniciadors d’alpinisme
per l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM).
|
- col•laboradors habituals
de les revistes Vèrtex (FEEC) i Drecera (GEM).
|
- realització de diverses
projeccions d’audiovisuals sobre les nostres ascensions
a diferents centres excursionistes.
|
- primer premi a la mostra d’audiovisuals
de muntanya de Sant Martí (2.003) amb la projecció
de “Un somni... Alpamayo”
|
- segon premi a la mostra d’audiovisuals
de muntanya de Sant Martí (2004) amb la projecció
de “Pirineus, camins del nord”
|
|