De sud a Nord

La Laura és de Malgrat de Mar, hi va néixer el 1973 i és biòloga, en Josep és de Pineda de Mar on va néixer el 1.970 i treballa d’electricista, actualment tots dos vivim a Malgrat.
Ara fa més d’una dècada que vam començar plegats a descobrir el món de la muntanya i durant aquest període hi ha hagut una evolució progressiva i constant cap a un alpinisme de compromís que ens ha obert les portes i els ulls de un món nou de gel, neu i roca, portant-nos per les estretes i elegants línies de corredors glaçats, altives arestes, efímeres cascades i parets verticals… Però al mateix temps va sorgir una constant inquietud per a la descoberta que ens han dut a escalar en diferents serralades, algunes tan properes con els nostres Pirineus i d’altres més llunyanes com la Cordillera Blanca als Andes.

Punsola-Reniu
Cavall Bernat. Montserrat obertura del Gall Fer
Cresta Salenques
 
En aquest pocs anys ens hem dedicat amb intensitat a la nostra passió, la muntanya, i això s’ha concretat en:
  • més d’un centenar de cims de 3.000m als Pirineus, la gran majoria a l’hivern.
  • més de 20 cims de 4.000m als Alps suïssos i italians.
  • escalades a les principals parets de roca de Catalunya (Montserrat, Pedraforca, Vilanova de Meià, Terradets, Montroig).
  • escalades a l´estat espanyol: Riglos (Osca), Galayos (Àvila) i Naranjo de Bulnes (Cantàbria).
  • itineraris de neu, gel i mixte en diferents serralades catalanes (Cadí, Pedraforca, Boi, Mig de la Tallada, Les Valletes, Vallter).
  • ascensions hivernals tècniques als principals massissos pirenaics (Midi d’Ossau, Vignemale, Gabietous, Gavarnie, Maladetes, Taillon).
Obertura La Crack del Androcymbium, Cadí
Cadí aresta dels Tres Consellers, Neouville
   
  • escalades a les cares nord més significatives dels Pirineus: couloirs Swan (Astazous), Jean Arlaud (Posets), Gaube (Vignemale), nord del Mont Perdut, nord del Taillon i diedre nord del Margalida.
  • escalades a les cares nord més significatives dels Pirineus: couloirs Swan (Astazous), Jean Arlaud (Posets), Gaube (Vignemale), nord del Mont Perdut, nord del Taillon i diedre nord del Margalida.
  • crestes més destacades realitzades: Salenques-Tempestats, Cabrioules-Lezat, Alharisses, Tres Consellers, Mourelle-Espade, Albe.
  • obertura de nous itineraris hivernals, a destacar:
    Somiatruites al Pic Rodó (500m, D)
    La Crack de l’Androcymbium (300m, D+), la Via Romana (250m, MD) i el Gall Fer (240m, MD+) al Cadí.

 

Mallo Pisón, Riglos
Arribada cim Alpamayo (Perú)
Dom Alps Suïssos


 
  • ascensions a altres continents:
    1999 Atlas (Marroc) - Toubkal (4.165m)
    2002 Andes (Perú) - Alpamayo (5.948m)
  • monitors-iniciadors d’alpinisme per l’Escola Catalana d’Alta Muntanya (ECAM).
  • col•laboradors habituals de les revistes Vèrtex (FEEC) i Drecera (GEM).
  • realització de diverses projeccions d’audiovisuals sobre les nostres ascensions a diferents centres excursionistes.
  • primer premi a la mostra d’audiovisuals de muntanya de Sant Martí (2.003) amb la projecció de “Un somni... Alpamayo”
  • segon premi a la mostra d’audiovisuals de muntanya de Sant Martí (2004) amb la projecció de “Pirineus, camins del nord”