De sud a Nord

L’eterna pregunta....... per què pugeu muntanyes?
Com explicar que pujar un cim et fa adonar de tots els que tens al teu voltant, desafiants, altius, desconeguts, temptant-te a continuar l’inacabable repte d’assolir nous pics, més alts, més difícils, més bells, en tot cas sempre una descoberta íntima, personal i sovint inesperada. La resposta no està en les paraules sinó en els sentiments.

Baixada tempestats	Cadí

Tot va començar ara fa una dècada perdent-nos pels boscosos cims del nostre Montnegre, proper i oblidat alhora. El cuc dels nous camins es va despertar dins nostre i les valls pirenaiques van passar a ser terreny de les nostres noves descobertes. Les sortides d’estiu ràpidament van donar pas a un nou paisatge per nosaltres desconegut i totalment diferent, l’hivern, d’ença els nostres camins van començar a traçar-se sobre la neu. Poc a poc volíem conèixer més, anar més enllà i ens vam engrescar en un viatge al continent africà on ens endinsàrem en la màgia de l’Atlas i l’encant de les seves gents, el nostre premi va ser el Toubkal, el nostre primer quatre mil, amable i amb sabor exòtic.

Maladetes

Les nostres travesses pirinenques hivernals ens van tornar més agosarats i per fi fem una escapada als Alps que ens sorprengueren amb les seves glaceres caòtiques, canviants on els camins són sempre nous. Així va passar el temps, estius i hiverns, perdent-nos en diferents contrades, coneixent, gaudint, explorant i sense parar mai de somiar en nous projectes, tot això va desembocar en un nou repte, els Andes. L’estiu del 2002 viatgem a Perú i ens enamorem d’una muntanya, Alpamayo, escalar-la va suposar un aprenentatge dur i un cúmul de noves sensacions. El seu cim aeri i efímer ens obrí els ulls a una serralada superba on els cims blancs, de línies pures, banyats pel sol o envoltats per núvols regnen sobirans sobre llargues valls, llacs de turquesa, paratges inhòspits, plens d’una llum que ens van robar el cor.

Va ser inevitable, sense adonar-nos vam començar a parlar de tornar als Andes, però el temps sempre se’ns feia curt. Volem viatjar sense preses, explorar valls solitàries gaudint de paisatges íntegres, parlar, escoltar la seva gent, austera i hospitalària, perdre’ns en muntanyes de perfils majestuosos i horitzons infinits... deixar-nos sorprendre en tot moment per la màgia de la descoberta. Aquest és el perquè de la passió que ens ha captivat.