Son les sis del matí, i toca el despertador, ens aixequem i anem cap al passeig, doncs és el dia de la Triatló. Alguns ens retardem una mica, (je,je) ja que em de fer un cafetó.

El dia és clar nohi han núvols, i el mar pla amb un blau preciós, la cosa pinta bé.

Seguidament tot son corredisses uns cap aquí altres cap allà, uns monten els boxes , encapçalats per en Tià, altres les taules, caixes i caixes de material, seguint les instruccions d’en Jofre, i els nois de la informàtica i megafonía, tots fèiem la nostra tasca, per tal de que tot sortís el millor possible.

Ja fa setmanes que treballem, per que vagi bé, així ho desitgem.

Molt aviat comencen a arribar dels primers participants, aparquen les bicis, fan preguntes, s’entrenen…i ja no paren d’arribar, no donem l’abast! nosaltres i els de l’informatica… es perd algun dorsal… però és breu, de seguida tot resta controlat.

A les nou del matí, el passeig es ple de nervis i energia, “els cossos Danone” son a punt, en Jofre els fa l’explicació del recorregut i tot seguit dona la sortida . Comença la competició, ara les corredisses son per ells!

Nosaltres tallem síndria, meló, omplin els gots de beguda , ja tenim els entrepans….

I no ens adonem , quant ja arriba el primer participant! i poc després tot un seguit de cares desencaixades pel cansament, alguns traient el fetge per la boca…però molt contens, tots parlen entre ells de com els hi ha anat les proves.

Mestres tantnosaltres comencem a colapsar·nos per tal de que tothom tingui la samarreta i l’entrepà.

En un plis plas la Triatló s’acabat. Ara ja sí, cares alegres i somrients. L’entrega de premis, el sorteig d’alguns regals i el plat fort, finalment una magnífica bicicleta.

Podem estar contents la festa surt rodona.

Ara comença un altre espectacle, els familiars que han vingut per acompanyar·los i animar·los,passen molta estona a la platja i amb les seves bicis omplen part de la sorra, alguns fins i tot es queden a dinar! Vaja, el dia complet.

Nosaltres amb tranquil·litat i una mica cansats comencem a recollir… Mentrestant el pare d’en Jofre fa l’arròs…tenia tots els sabors, boníssima, moltes felicitats!!!!

La meva admiració per tots aquests joves, que porten a terme aquesta i altres moltes tasques sense ànim de lucre amb molta il·lusió i molts mals de caps. Gràcies a tots per ser com sou!

Donar al Jofre i la Marta les gràcies per tenir tanta paciència amb els mils de participants que els han envaït el telèfon, i perquè, el difícil es comandar i està allà al peu del canó!!

Per últim volia agrair a la col·laboració de totes les empreses que han recolzat aquest projecte i que sense elles això no hagués estat possible. Gràcies per confiar en nosaltres!

Mina.