Ens hi apleguem una bona colla, vint-i-tres entre petits i grans, per fer aquesta sortida proposada per en Carles. Sortim després d’esmorzar cap a Valmanya on deixem els cotxes davant l’església de Sant Miquel i, abans de començar a caminar en Carles ens fa una petita explicació de que farem durant el camí, la primera intenció era pujar desde Valmanya per el tallafocs fins la Plaça de les Bruixes i d’aquí continuar fins la torre de guaita del Turó de Miralles (també anomenat Turó d’en Jofre). Aquí podríem contemplar l’enorme panoràmica que s’ens ofereix desde dalt de la torre però, aquesta setmana l’han tancada amb candau i l’accés no es possible, llavors una vegada dalt del turó el bosc tapa la visió i no ofereix cap altra atractiu, no cal doncs que ens hi arribem, per tant la primera part l’acabarem a la Plaça de les Bruixes.

Durant el trajecte de Valmanya a la Plaça de les Bruixes anem fent forces aturades on en Carles ens va explicant la funció d’un bosc mediterràni, els diferents tipus d’arbres i plantes que anem trobant, la pol·linització de les flors i com actuen cadascun d’ells dins el conjunt del bosc. Així ens passa el matí ben entretinguts fins arribar a la Plaça de les Bruixes on hi busquem una bona ombra per reposar-hi una mica i dinar.

Ben dinat, sota els castanyers que dominen aquest tros de bosc, emprenem el camí de baixada de tornada cap a Valmanya, el camí té trossos molt bonics i ferèstecs abans d’arribar als alzinars i pinedes de la zona baixa de la muntanya. Una vegada arribats a baix, al camí que porta de Tordera a Valmanya, fem una aturada a Can Burgada on contemplem la gran plantació de Kiwis que ja comencen a iniciar el procés de floració. D’aquí ja ens queda poc tros per arribar als cotxes i tornada a Malgrat.

Esperem que aquest tipus de sortides familiars es vagin repetint de tant en tant. Ha estat un dia plàcid, una caminada suau d’uns vuit o nou quilòmetres i, la mainada, Martina, Joana, Aniol i en Xavier han caminat com els grans, malgrat la curta edat d’alguns d’ells.

Lluís