Quan la tardor posa una nota de color a les muntanyes i el sotabosc s’omple de bolets, es un bon moment per fer una visita a la bonica vall de Bésines (Ariège).

El seu encantador refugi també ens ajudarà a fer la nostra estada molt més agradable i qualsevol cim o excursió que podem fer per la vall, ens deixarà un bon regust deboca.

Per arribar al refugi, cal anar al coll de Puymorens i agafar la carretera N-20 en direcció d’Ax les Termes. Al cap de pocs quilòmetres i en un tram de sentit únic, deixarem el cotxe en un pronunciat revolt (senyalitzat) on comença el corriol que s’enfila cap a la vall de Bésines. (1.536 mts).

Les primeres reblinconades son dretes, pero aviat enllacem amb el camí que ve de planer del coll de Puymorens i el pendent se suavitza un xic. Caminem un bon tros penjats per sobre de la carretera que veiem molts metres avall, alternant diferents tipus de bosc. Desprès d’unes llaçades més verticals en mig d’una pineda, sortim del bosc i creuem un matollar. Som a la jassa Bessateill i ben aviat trobem un bonic rierol on podem abeurar-nos a gust. El camí, remunta un petit llom abans d’entrar de nou al bosc, on tornarem a guanyar alçada per arribar a unes antigues canalitzacions i a la sortida d’aigües de la petita presa de Bésines. (2.000 metres aprox. - 1h 55’). A la nostra dreta (Sud) albirem la imponent cara Nord del Puigpedrós de Lanós i al fons de la vall, s’alça majestuós, amb aspecte ferotge el Pic des Bessineilles.

Poc a poc creuem l’embassament pel seu costat Sud fins arribar a l’entrada d’aigües on creuem un pontet i comencem a pujar per guanyar l’alçada d’un petit turó on s’hi alça el refugi des Bésines (2.104 mts - 2h 15’). Confortable construcció de 55 places que junt amb l’amabilitat dels seus guardes, ens deixa sempre bones sensacions.

Un cop desades les motxilles, i col·locats els sacs de dormir a les lliteres corresponents, sortim a passejar fins a un recòndit i bonic llac anomenat Soula-Couloumé, situat sota l’esquerp Pic de L’Estagnas. El trajecte d’anada i tornada es de dues hores, i retornemal refugi, just a l’hora de sopar.

L’endemà al matí, sortim aviat, resseguint el GR-10 que en direcció Nord-Est, va cap el llac de les Bulloses. Travessem la Coma d’Anyell alternant plans amb ressalts que poc a poc anem superant. El bonic torrent que baixa en innombrables saltants, li dona a tot el trajecte una nota de bellesa y frescor.

Ens calen gairebé un parell d’hores per atènyer el coll de Coma d’Anyell (2.391 mts) amb bones vistes sobre l’estany de Lanós i el Puig de la Grava.

Des del mateix coll, girem ara en direcció Nord, enfilant-nos per on més ens agradi, doncs el terreny ho permet. La nostra vista arriba ja al cim del Puig de Lanós, que no trigarem gaire a trepitjar (Puig de Lanós - 2.660 mts - 2h 30’). Bona vista local sobre els cims més importants de L’Ariège i les seves conques lacustres. El seu vessant nord, cau encimbellat sobre els petits estanys de Madides, i la perspectiva dels seus dos veïns (Pic d’Estany Faury i Esquine d’Ase) des del cim, es d’aquelles que no deixa a ningú indiferent amb una sensació de buit impressionant.

Fem estada al cim menjant quelcom i prenent fotos del que ens envolta. Mitja hora més tard, amb recança per deixar el niu, fem camí en direcció Oest per arribar al proper cim de Madides. Per fer-ho cal resseguir una carena exempta totalment de dificultats (Pic de Madides – 2.663 mts - 10’). Vista sorprenent de la cara nord del Pic de Lanós que fins a aquest moment no havíem pogut veure.

Per retornar a la vall, no cal tornar al cim del Pic de Lanós. Un petit i bonic estanyol situat sota mateix del pic Madides, ens assenyala el cami. Passarem doncs pel seu costat, per desplaçar-nos tot seguit un xic cap a l’Est, tot cercant una mena de tub, torrent o canal ple de pedregar que ens permet de baixar metres. Més avall, girarem a la nostra dreta (Oest) per evitar uns talls de roca, i cercant els millors passosarribarem sense més problemes al fons de la vall de Coma d’Anyell, al voltant dels 2.300 metres.

Per terreny ja conegut, desfem el GR-10 fins als 2.100 metres, on el deixem per atansar-nos al refugi, ja proper, i recuperar les nostres pertinences. Aviat, arribarem al llac des Bésines, on en mig d’una gespa excel·lent, dinem a ple sol.

Desprès, seguirem el mateix camí de pujada fins al cotxe, aprofitant per recollir algun que altre rovelló que farà les nostres delícies el dilluns a l’hora de sopar.

Eduard Serrano