La cavitat està ubicada al “Tozal de Cubilas” a una altitud de 1682 m en un massís amb un potencial calcari brutal i molt poc treballat. El meu amic Toni Torras fa uns anys ja em va parlar de l’existència d’aquest fantàstic pou de -280 m i de la cova del “Solencio de Bastaras” amb més de sis llacs en el seu interior, i de lo fantàstic que seria poder-les unir i crear un sistema nou. Aquesta il.lusió em va quedar gravada, però no va ser fins l’any passat que vaig poder entrar per primera vegada a la Grallera.

En l’actualitat la Grallera de Guara és la vertical més gran del planeta que s’ha baixat amb elèctrons.

Només localitzar l’entrada pot ser tota una aventura, sobretot si et trobes amb plujes fortes que fan intransitable les pistes fins i tot pels cotxes 4x4, cosa que t’obliga a fer una aproximació llarga a peu fins arribar a un altiplà immens ple de boires denses. Coses així han fet que abans de poder entrar a la Grallera haguèssim de venir per aquestes contrades més d’una vegada.

La primera vegada hi vam entrar l’Alframbra, l’Emili Carrillo i jo, vam trobar unes instal.lacions molt antigues i precàries amb fregaments per tot arreu: Massa perillòs pel meu gust.Vàrem fer un bivac a -100 m. i ens va quedar clar que hi havíem de tornar amb “mogollon” de parabols nous.

Carregat amb dos petates, el taladro, bateries de recanvi, parabols i xapes trigo unes 9 hores en reequipar els 280 m. de profunditat. Durant la baixada he hagut de canviar de pared per evitar la roca descomposta de l’inici, fer pèndols potents per poder tocar paret, muntar instal.lacions, unir cordes totalment en aeri per poder continuar, remuntar alguns trams del pou per evitar fregaments, trobar la via més directa…, tot plegat ha sigut força dur, començavaa tenir la mà enrampada. Quan sóc a la base del pou puc descansar una mica.

Només ens queda l’últim obtacle important, un pèndol d’uns 15 m per poder accedir a una de les galeries laterals. L’Alframbra i l’Emili des de la base del pou em projecten amb força per poder recórrer la distància que em separa de la galeria: VESTIAL!!

Després d’una estona interceptem, per casualitat, un pou de grans dimensions que no surt a la topo. TERRITORI VERGE!!

Pel juliol del 2006 hi tornem amb tot el material necessari i amb un gran equip format per la Malen, en Pañella, l’Alframbra, en Pep Soler, en Xavi Fuertes, l’Emili Carrillo i jo.

L’objectiu d’aquesta sortida no és altre que recórrer les dues galeries laterals, buscar possibles continuacions i equipar el pou nou que vam descobrir l’útlima vegada.

El pou nou és de vastes dimensions i va paral.lel al pou principal de l’entrada, en la seva base s’intercepta un petit meandre desfondat obstruït per un gran bloc de pedra que ens impedeix el pas, i si mirem cap amunt estimem que fa uns 150 m., però potser en fa molts més., perquè hem trobat un crani d’animal a la base.

No hem fet la unió que esperàvem i potser no es podrà fer mai, però el simple fet d’estar aquí dins val la pena, hi ha pous de grans dimensions i formacionsintactes d’extraordinària bellesa.

Hem explorat tot el ramal S.O. i gran part del ramal S.E., queda pendent encara l’escalada del pou nou, i qui sap si alguna finestraens portarà a galeries fantàstiques.

Aquesta aventura, i em penso que parlo en nom de tot el grup, la dediquem a la gent que en 1966 es van aventurar per primera vegada a fer la Grallera de Guara amb més il.lusió i ganes de superar-se que material tècnic, avui dia podem dir que som gent afortunada de comptar amb el material que tenim i en gran mesura és gràcies a gent així.

I per últim m’agradaria felicitar a la gent que ha fet possible el primer -500 m. de Catalunya, ja ens tocava, i demostra que encara tenim molta feina a fer.

Allò que busquem de vegades està tant a prop que no ho veiem

 

 

Brauli