Aquest any el Gem ha realitzat el premiar curs d’iniciació a l’escalada. Els professors han estat els escaladors Joan Bardalet, Jaume Robert i Jordi Masats, i els alumnes, la Tulat Marquet, la Silvia Blanco, l’Eloy del Del Río, el Federico Serret, l’Arnau Aranda, i en Tomàs Fernández. Ha estat un luxe de curs per que tocava a 2 alumnes per monitor.

Abans de la primera sortida hi van haver 2 sessions teòriques al local del GEM, d’una hora i mitja cadascuna, on principalment es van explicar elements de seguretat i tècniques bàsiques de progressió .

La primera pràctica es va fer el dissabte 25 de març. Vam quedar a les 7:00 al GEM i en 2 cotxes ens vam dirigir a Mont-Ral. Al final haguérem de canvia de zona d’escalada per que la carretera estava tallada pel Rally Costa Brava, que ja no es fa a Lloret de Mar, sinó a Tarragona, a la Costa Daurada. Això no va ser cap problema per que per aquella zona de l’Alt Camp hi ha moltes parets per pujar. Finalment vam anar a parar a un poblet mig perdut a la muntanya anomenat Arbolí.

Ens esperaven vies de principiants, de nivell IV, IV+ i V, ‘un sol llarg. Tot i així pels alumnes va suposar un gran repte. El primer dia no es volia fer el cim de la via, el que es pretenia era saber assegurar al company, mosquetonejar bé, i sentir-se segur a dalt de la paret confiant en el material. L’Arnau va fer un V+ i diverses vegades de primer.

A la última hora del dia els professors ja s’avorrien i van decidir estirar una mica les cames fent vies 6a+, com si res, amb la mateixa facilitat com qui camina en el terra horitzontal, amb l’excepció d’en Jordi, que al mig d’una via es va trobar amb un tros gairebé llis, a on només hi havia una petita esquerda per posar els dits. Després d’uns quants intents i d’alguna caiguda de 2 m, de pel·lícula, ho va poder superar, sense fer-se mal, ja que els alumnes que l’asseguraven estaven fets uns experts asseguradors, gràcies als bons professors.

Mentre fèiem les pràctiques van venir una parell d’anglesos que es van col·locar a una via a prop del les que estàvem fent nosaltres. El cert es que aquestes muntanyes són reconegudes internacionalment per la qualitat de la seva roca, la diversitat de les vies, i el bon clima.

Després d’una jornada de 6 hores escalant vam passar la nit al refugi de Mont-Ral. La majoria ens vam llevar cap allà a les 8:30, i després d’esmorzar una hora i mitja, per què les noies del refugi s’ho van prendre amb un xic de calma. Vam anar a una paret a prop del camp de futbol de Mont-Ral. Ara tocava fer tots de primer. La primera paret escollida va ser massa difícil per nosaltres. Un grup es va fer un fart de fer saques per que no trobava preses per progressar, i l’altre amb prou feines arribava al segon ancoratge per que la roca estava molt desgastada. A mig matí decidirem canviar d’ubicació. Vam anar a parar a una paret d’uns 80º, amb preses molt clares, tant que tots poguérem arribar al cim i fer de primers. Aquell dia ja asseguràvem amb el Gri-gri, i no amb el dinàmic ni amb el vuit. També era un bon dia per començar a agafar estil per que de tantes ganes que vam posar la primera jornada ara teníem els braços garratibats de fer-los servir massa innecessàriament. Així que degut al cansament no teníem altra opció que no arrapar-nos tant a la paret, utilitzar menys la força dels braços, i buscar l’equilibri amb les preses de peus.

El dia 29 de Març es va fer una altra sessió teòrica.

El tercer dia de pràctiques va ser el dissabte 1 d’abril. Cap allà a les 10:30 ja estàvem a les roques granítiques de Solius, a prop de Platja d’Aro. Aquí la roca no té tantes bones preses, però els peus s’hi arrapen millor. Es va poder veure que hi ha certes persones que tenen qualitats innates per a l’escalada, encara que mai hagin fet esport, i que altres tenen certes o importants dificultats per progressar. Com els altre dies els professors van fer una exhibició de com caminar per les parets verticals pujant-se per un 6a+.

Per acabar el curs el dia 2 d’abril vam anara Montserrat. –després de saludar les agulles de la Prenyada, Sant Benet, el Fill, l’Elefant i la gorra Marinera, ens vam posar en una paret on hi havia diverses vies, des d’un IV a un V+. La roca de Montserrat és el conglomerat. L’últim dia tots vam superar amb facilitat vies de IV, que era plena de patates grans. Com a novetat aquell dia vam fer vies de dos llargs, i vam poder rapelar amb el vuit, i la seguretat addicional del nus Machard. El més important del dia va ser com muntar bé una reunió, com no deixar el material a la reunió, utilitzar bé les cintes, bagues, maillons, i mosquetons de seguretat. També vam poder comprovar la importància que té el casc per que hi havia un tros de paret del que queien pedres.

Al final del dia hi havia vies de nivell V que ja feien els alumnes tot sols, que era el que es pretenia del curs.

Qui vulgui trobar ressenyes d’escalada recomano aquesta web:

www.onaclimb.com