 |
Pedraforca i Caldererer |
||||
Pedraforca i Calderer 18 d’agost del 2004 Me tocas
el neuler ! De cop la rauxa muntanyenca aflora en l’Ur: “vull anar a fer el Pedraforca, depressa!” Apa doncs, preparem els estris, la ‘furgo’ i carretera. Ja som al parquing del Pedraforca. Ens calcem les botes, roba de recanvi, menjar i, molta son. Amunt! L’Ur va fort com una bala, jo el segueixo com puc i, l’Aintzane un xic més enrera s’ho mira. Pugem pel corriolet que va directament al refugi Lluís Estasen i, sense aturar-nos-hi anem a tota màquina a buscar la canal del Verdet. Fa un dia esplèndid. Després del flanqueix suau arriben les primeres rampes, Suor i descans, … Anem massa depressa, però l’Ur va sobrat i per primer cop s’extranya de que jo em cansi abans que ell…, llei de vida! Seguim amunt fins el coll del Verdet, enfilem la grimpada de la canal i en dues hores som al cim. L’Ur i l’Aintzane pensen que la cosa s’acaba aquí, però jo tinc la intenció, després de 29 anys visitant el “Pedra” de tant en tant, de pujar el cim del Calderer. ¡Dit i fet! Ja som pel tros. Ens encinglem per una canal descomposta que surt de l’Enforcadura però esdevé massa dreta, girem cua i busquem un pas menys compromès, no portem material per assegurar-nos. A l’esquerra remuntem una altra petita canal, més suau, fins arribar a la primera carena. Amb molta cura, l’un darrera l’altra, anem passant els trams “enca-denats” fins arribar al cim del Calderer on hi deixem una resenya en el llibre. La baixada, ja cansats, la fem posant-hi encara més atenció. Davant la verticalitat, les mans suen més del compte, però la veu dels companys i l’ajud mutu templen l’esperit i allunyen les pors. Cal fer la feina ben feta, poc a poc! Ja som a l’Enforcadura altra vegada, ens posem a resguard del vent i ens ho mengem tot! Després buscant els trams on la pedra és més petita i els llocs on és més abundant, fem una baixada per la tartera (on no hi falten els isards) que és tot un plaer. Cal dir que l’experiència dòna ales, doncs ens trobem amb quatre persones que s’hi fan pelats, però amb un xic de pràctica un dia podran gaudir d’una baixada fluida per aquest riu de pedres que és la tartera del Pedraforca. Deixem la tartera i agafem el camí cap a l’esquerra que ens porta al refugi Lluís Estasen, on prenem un refresc i, cap a casa hi falta gent. Salut i
força!
|
|||||
