Mont Valier 2838 mts

Sens dubte el cim més bonic del Couserans i pot ésser també de l’Ariege. Els nadius de la regió l’anomenen el “senyor”, car es divisa molts km enllà des de la plana. La seva ascensió està considerada per alguns com gairebé un pelegrinatge. Aquesta bonica muntanya deu al seu nom al bisbe Valerius que protagonitzà la seva primera visita en el decurs del segle V.

Començarem la pujada a l’aparcament que hi ha al Pla de la Lau, al final de la vall del Riberot -930 mts-. El camí, amb un marcatge excel•lent (vermell i blanc) i sense risc d’error, segueix de pla el torrent del Riberot per acabar creuant-lo per mitjà de dues passeres de fusta. En aquest tram planer deixarem a la nostra dreta el corriol senyalitzat que puja al port de Barlonguera i a la nostra esquerra un ben aparellat bivac sota una gran roca. La presencia d’una creu de ferro (similar a la que hi ha al cim del Mont Valier) ens indica l’inici de la pujada. Unes llaçades per mig d’una bonica fageda precedeixen una altra passera de fusta que ens torna a la riba esquerra del torrent. És aconsellable no deixar les marques del GR fins sota mateix de la cascada de Nerech doncs el camí de l’altre costat es molt humit i mal traçat. L’aigua s’escola pel damunt de les llastres de pedra, formant un bell salt d’aigua que la nostra màquina no pot deixar d’immortalitzar -1350 mts- (1h 10´).

Sota mateix del salt, sense passera però també sense entrebancs, creuem de nou el torrent i tornem, ara sí, a la seva riba dreta. El camí puja fortament per superar la graonada de Nerech amb fortes llaçades. Un flanqueig d’esquerra a dreta pel camí tallat a la roca, ens indica que som al cim de la cascada (atenció a aquest tram amb roca molla o bé humida). Ara pugem més suaument i ens dirigim vers un segon saltant d’aigua. És la cascada de la Lauze que voltem per la seva esquerra en una sèrie de noves llaçades. En aquest tram hi ha nombrosos blocs de pedra i plantes de gerds ( 1h 30´).

Tornem a la pujada més regular tot resseguint el flanc sud-oest del pic de Trèmul fins arribar al cap d’una bona estona a la cabana-refugi de Caussis, al costat d’un llom dominat per un gran pluviòmetre -1859 mts- (3h). En aquest punt el corriol es parteix en dos. Si volem anar cap el refugi dels Estagnous agafarem el de l’esquerra i passarem per l’esmentat pluviòmetre. El de la dreta (marcat amb color taronja i blau) és més planer i ens portaria a l’estany Rodó.

Poc a poc anem superant diferents graonades i guanyant metres de desnivell. Aviat tenim bones vistes dels estanys Rond i Long amb les seves aigües de color maragda, envoltats per cims esvelts en un magnífic escenari d’alta muntanya. El cim del Mont Valier es deixa veure pel damunt nostre, tampoc trigarem gaire més a arribar al refugi dels Estagnous situat en un indret magnífic a 2246 mts (3h 45´).

Aquest refugi va ésser construït l’any 1912 pel Touring Club de France i utilitzat per els excursionistes que pujaven al Valier i per els caçadors d’isards. A la segona guerra mundial fou emprat per els patriotes francesos que fugien del nazisme fins a ser destruït totalment i refet l’any 1976. La seva darrera renovació data de l’any 2000. Te 70 confortables places, així com un bon servei.

Amb l’escalfor del sol, mengem quelcom a la bonica terrassa del refugi, refem les nostres motxilles deixant el que no hem de menester i tornem a posar-nos en marxa cap el cim del Valier que es presenta altiu pel damunt nostre.

El camí, ara senyalitzat amb marques grogues, surt en direcció Est. De primer puja molt suau vorejant uns petits estanyols (Estagnous) i es dirigeix cap una tartera ja molt més dreta. Un cop superada aquesta mitjançant una forta ziga-zaga, decantem a l’esquerra i fem una gran corba per a superar un llom sota la vertical del cim.

El trajecte es torna més vertical però esdevé segur. Guanyem metres amb rapidesa i poc a poc ens acostem al nivell del coll Faustin. Per arribar-hi el corriol surt del llom i flanqueja llargament a mig vessant. Aquest tram és exposat i gens còmode i demana atenció constant. Més enllà n’augmenta l’amplada i el pas és fa més ferm. Sense més entrebancs arribem al coll de Faustin -2653 mts- (1h des de el refugi).

Per primer cop contemplem l’altre vessant del Valier, extremadament abrupte amb parets que cauen a plom per tots costats. Semblem dos ocells dins del seu niu. Per sort la darrera rampa que puja al ja proper cim, per bé que molt dreta, es ampla i franca i tampoc ens ofereix molta resistència.

Guanyem finalment el cim del Valier amb les seves dues creus. La vella de ferro i la nova de granit -2838mts- 30´ des del coll Faustin.

L’emoció i és garantida així com l’immens panorama que des d’ací podem con-templar: Barlonguera, Maubermé, Trois Comptes, Aneto, Punta Alta, Peguera, Mont-Roig, Certescan, Pica d’Estats, Rouge de Bassiès, Trois Signeurs, son alguns dels cims que podem conèixer. Al Nord la vista sobre la plana és immensa, poden destacar Saint Girons i la gran capital Tolouse. Observem, també neu caiguda la setmana anterior i que fa estada en els racons de les verticals parets que davallen des del mateix cim.

L’indret es excepcional i ens ho prenem amb molta calma. Refem forçes i fem fotos a plaer. La darrera feina del dia d’avui consisteix en davallar fins el refugi on ens espera un bon sopar i un merescut descans.

Igual que a la pujada, el flanqueig abans esmentat ens torna fer veure que no val a badar. No triguem a arribar a prop del refugi on sortim del camí per refrescar-nos en una petita bassa d’aigües transparents i treure’ns la pudor de tigre del damunt, doncs la calor, el bon temps i la suor ens ha acompanyat tot el dia.

Al matí, després de llevar-nos i esmorzar, fem la davallada fins al cotxe per terreny ja conegut, encara que les opcions de descens per camins diferents son moltes. Preferim deixar-les per altres ocasions que sens dubte no faltaran doncs l’indret s’ho mereix.

Eduard Serrano