 |
Somontano i els seus encants |
||||
Un cop arribats a Barbastro, agafeu una carretera vorejant el riu Vero fins a Alquezar. Aquest és un poble d’origen medieval situat sobre d’un penya-segat i a dalt de tot hi ha la col•legiata de Santa Maria d’Alquezar. La primera construcció va ser fundada el segle IX pels àrabs. Es troba just per sobre de les gorges de Vero i servia per a defensar-se dels cristians i s’ha conservat bé fins ara. Val la pena fer-hi una visita. Just sota de la col•legiata hi ha una plaça, i a la dreta en surt un caminet que us portarà a la ruta de les passarel•les. Arribareu a un collet no gaire pronunciat que ofereix una vista meravellosa: penya-segats, grans esquerdes plenes de nius de tota mena d’ocells i el rei del parc, el trencalòs. En vam veure un fent voltes per damunt dels nostres caps buscant menjar pels petits. És sorprenent com aquests ocells no tenen por de la gent. Hi estan acostumats i, sobretot, tenen la sort de ser espècies protegides.
El recorregut no és llarg, però nosaltres anàvem badant tota l’estona; és un plaer per la vista descobrir tot el que hi ha per aquests voltants. Una de les coses més espectaculars són els barrancs del riu Vero i les seves aigües de color turquesa. Anàvem baixant pel corriol fins arribar al pont de Villacantal. És un magnífic exemple de l’arquitectura romànica que al llarg del temps ha sobreviscut a les múltiples avingudes d’aigües torrencials, tot i que normalment contempla les aigües com passen mansament. Ara ja des del pont seguim el torrent del riu, que creuem varies vegades, fins arribar al barranc de la font. Una mica abans d’arribar trobem una gran cova que el riu ha erosionat a la base de la paret. És impressionant! Fem la foto de rigor i continuem riu avall fins que arribem a les passarel•les. Són uns camins penjats a la roca i per sota hi baixa el riu. Com que aquest tram és més estret, les aigües baixen amb molta força. Trobem també alguns salts d’aigua. Més avall, el riu torna a la calma i es formen petites platges, són racons per passar l’estona, banyar-se o bé posar els peus en remull mentre els peixos et pessiguen els dits. En resum: vàrem poder gaudir una mica de tot. A l’endemà de bon matí marxem fins a Salas Bajas per visitar les Bodegas ENATE. Cal dir que ens va agradar molt la visita.
De tornada, ja que tot és parc natural, vam agafar un camí que porta a un mirador que permet veure les aus d’aquesta zona, el més extraordinari és el trencalòs. El vam poder veure com planejava per tota la serralada, cap aquí, cap allà, com dient: “Vosaltres no podeu fer això que jo faig”. Amagats entre els arbres, sentíem molts ocells i ocellots i tot això amb una posta de sol esplèn-dida. Com costava de deixar aquell paratge mig embruixador i salvatge! Fins la propera!!! Mina
|
|||||
Hola
amics del Drecera! Si teniu uns dies de festa i no voleu anar gaire
lluny, a prop nostre hi ha un munt de coses per fer. Per exemple, us
podeu encaminar cap a l’Aragó, a la comarca del Somontano.
És una terra de contrastos, on podeu trobar una mica de tot.
En
aquesta zona la fauna i la flora és molt abundant, feia molt
de temps que no sentíem el cant de tants ocells d’espècies
diferents i que no veiem tantes papallones de colors ben diversos.
Després,
a la tarda, vam anar a un poblet que és diu Rodellar i que està
situat al mig de tres serralades. A la part dreta hi tenim la serra
de Balcés i a l’esquerra la serra de Arangol i de Guara.
Aquesta zona és molt coneguda pels seus profundíssims
barrancs. És molta la gent que dedica els dies de festa a fer
barrancs i escalada. Tot està preparat perquè es puguin
fer totes aquestes activitats: monitors, albergs i material.