 |
Enguany SÍ, Escuaín 2004 El Sistema Badalona més gran |
||||
Com ja és habitual ultimem els preparatius per fer la campanya d’exploració a la vall d’Escuaín, amb un equip de luxe per fer l’aproximació, que fa més suau el transport de materials al campament exterior, agraïm la col•laboració al Pitxi, al Flequi, al Viana, l’Alfons, la Paqui, al Santi, l’Encarni i al Francesc Alfambra. La constància es reserva una gran sorpresa, que no farà acta de presència fins l’últim dia d’exploració, dels cinc de permanència d’enguany. El primer objectiu, canviar la corda d’entrada. La capçalera molt resseca per aguantar amb garanties un altre any. Començo a entrar pel B-15, als primers metres les gralles em maleeixen els ossos, surten i criden nervioses, l’aventura ha començat.
El segon objectiu: el Xavi Fuertes instal•la un passamà nou al pas “masca”, un tub amb rampa, estret i molt relliscós, millorem així la progressió amb petates, trepant, material fotogràfic... Pujant per un meandre ens aturem en una surgència nova, un punt molt interes-sant per properes campanyes, es tracta d’un pas estret amb molta aigua. Després d’una primera exploració visual d’en Xavi i fent servir el plat de cuinar del Jofre, rebaixem el nivell de l’aigua movent les graves. Un cop a dins puc obser-var un pou d’uns 15 m. de fàcil progressió que s’enfila cap a munt, això si, regat d’aigua. Aquí tenim més feina companys. La broma ens ha costat unes 10 hores d’aproximació, un cop muntat el campa-ment, l’únic objectiu es menjar i dormir sec (feina no sempre fàcil). L’endemà, formen dos grups de treball, el Jofre i el Tomàs a fer de topo i el Xavi i jo a l’escalada. El trepant elèctric, una meravella de la tecnologia, només ens deixa gaudir d’ell un dia. Es llança sense previ avís des de d’alt del primer pou. Res a dir. Mil trossos per tot arreu. (Bé, haurem de ser justos amb la història, em va caure intentant posar la broca). D’ara endavant l’anomenarem el pou de les Hawa-ianes, no sé si aquest nom li be pel moviment sexi del trepant, o per la il•lusió de trobar alguna altre cosa a dalt. El Xavi i el Jofre s’encarreguen de la fotografia, nosaltres dos, tornem “al tajo”. Amb els ànims pel terra, només ens resta progressar amb espits, adéu als para-vols. Tot i així, remuntem un segon pou que ens dona pas a una gran sala fòssil, d’ara endavant, sala Encarni, el Xavi Fuertes li vol dedicar a la seva dona, ¡res com l’amor!
A la nit anterior el Jofre i el Tomàs decideixen sortir, i repartim el pes propor-cionalment, s’emporten el material de topo. De pujada instal•len una corda nova al P-33 i retiren la corda feta malbé fins el campament exterior, que posterior-ment baixarem nosaltres amb totes les altres escombraries fins al poble. Per properes expedicions seria convenient canviar la corda del P-29 i portar un altre “pingo” de 15 m. Nosaltres, a sobre del tercer pou d’uns 10 m., retrobem el meandre actiu per una banda, i per l’altra descobrim una galeria fòssil amb un parell de possibles continuacions al sostre (s’ha d’escalar).
Sortim a les 6 hores de la tarda, escampem tot el material per que es torri al sol. No hem descobert la lluna ni hem inventat res, tot això ja hi era, només, hem estat els primers en veure-ho. LA TOPOGRAFIA La campanya espeleològica de l’agost ha estat un èxit. L’únic problema va ser que de tant descobrir, no va quedar temps per fer la topografia de les descober-tes. Aquesta és una tasca fonamental de cara a planificar properes campanyes. Per aquesta raó es va programar una entrada “llampec” els dies 10, 11 i 12 de setembre amb la finalitat de realitzar treballs topogràfics. Va ser una autèntica cursa contra rellotge. Alçar-se aviat, pujar fins a la boca del B-15, baixar fins a la zona d’acampada i finalment posar-nos a dormir (més aviat caldria dir desplomar-se dintre el sac) després de quinze hores d’activitat frenètica.
Anima´t i vina amb nosaltres necessitem gent com tu! |
|||||
El
Jofre, el Tomàs i el Xavi després de canviar la corda
s’hi endinsaran carregats fins les dents.
Hem
remuntat un desnivell aproximat d’uns 40 m., comencem una tercera
esca-lada. Faig un desplom inicial adrenalínic que en Xavi acaba
culminant en un segon tram molt relliscós i descompost. Un parell
de frases del moment històric: -“no havia passat mai tanta
por”, i -“ves en compte amb la merda de vaca”. (aquesta
segona frase per la proximitat d’una probable sortida)
Optem
per remuntar el meandre actiu. Brutal. Progressem per unes galeries
d’uns 10 m. d’alçada mitja, el meandre no s’acaba
mai, trobem formacions molt curioses i pous amunt, un dels quals ens
deixa entreveure alguna possible conti-nuació. Després
d’una hora caminant pel meandre aquest s’estreny impedint
la progressió sense desobstrucció. Més feina pendent.
El
dia 11 va ser el destinat a la realització de les activitats
topogràfiques. Les tasques varen durar unes 14 hores i es varen
prendre quasi cent estacions topo-gràfiques. Les dades anaven
confirmant moment a moment la importància excepcional dels descobriments
efectuats i l’enorme potencial de la zona cara a noves expedicions.
El
dia 12 va tornar a ser una altra cursa. L’hora de sortida va ser
a les quatre de la matinada. Primer es va procedir a recollir el campament
subterrani, pujar fins a la boca del B-15, la llarga caminada fins al
cotxe i, finalment, les cinc hores de trajecte cap a casa. A pesar d’aquest
ritme frenètic a que en vàrem haver de sotmetre, ningú
va sortir dient -Mai més!! Al contrari, tots vàrem sortir
il•lusionats pensant en les descobertes que encara ens esperen.
Tots plegats ens sentíem com si, per una vegada, els protagonistes
d’un reportatge del “National Geogràfic” haguérem
estat nosaltres.