PIC ROUGE DE BASSIÈS

Des de molts indrets podem apreciar les grans i feréstegues extensions graníti-ques del massís de Bassiès. Al matí, amb la sortida del sol, el veiem d’un color rosat-vermellós degut al to del granit que el forma, d’ací el nom del seu cim culminant, el Pic Rouge.

Instal•lats al petit poble d’Aulus les Bains, aprofitem la tarda del dissabte per gaudir del seu entorn i així, ens arribem a la cascada d’Ars, una de les mes boniques del Pirineu i la segona amb alçada.

El GR 10 ens hi mena des de el mateix poble amb poc més d’una hora i mitja. El camí, ombrejat, i el bonic riu que anem seguint, ens permeten guarir-nos de la forta calor que fa. A sota del mateix salt, els esquitxos a mena de dutxa, ens acaben de refrescar d’allò més be i a la baixada, qui més qui menys acaba per ficar-se dins del riu.

El diumenge, de bon matí, agafem els trapaus i pugem motoritzats en direcció al coll d’Agnès. Poc abans d’arribar-hi trobarem un lloc amb cotxes aparcats. Som al pla de Coumebière -1400 mts- punt de partida per anar al refugi de Bassiès i també per pujar directament al mateix cim, que es la nostra opció.

Agafem el camí ample del GR-10 que puja en ziga-zaga al Port de Saleix, abandonant-lo al cap de pocs minuts per un de ben senyalitzat, a ma dreta, que mena a l’estany de Labant on hi arribem en mitja hora de pujada. El camí, sempre ben senyalitzat amb marques grogues, s’endinsa en un bosquet i continua pujant per guanyar un llom amb bones vistes sobre la vall de Garbet, primer va de planer, deixa la darrera vegetació, i de sobte s’enfila més decidit fins al coll des Fouzes -1944 mts-, ja a la carena principal. (55´ des del llac).

Esplèndida perspectiva dels estanys de Bassiès i el seu refugi. Des d’aquest punt, també podem ja divisar tota la carena que haurem de seguir per arribar al cim del nostre objectiu.

Al començament, pugem i baixem seguint les formes ondulades de la carena, ben aviat però, el camí s’endinsa en el vessant Oriental, sempre uns metres per sota l’aresta, en aquest punt molt més accidentada.

El terreny esdevé rocallós. Les lloses magnifiques d’un granit rosat es van succeint. El camí, segueix molt ben marcat i no ofereix cap mena de dubte per a seguir-lo. Ens calen dues hores llargues per arribar als estanyols de Labants, ja sota del mateix cim.

En aquest punt, bevem abundosament i omplim de nou les cantimplores per afrontar amb garanties la pitrada final que en 25’més, ens deixarà dalt del mateix cim.

Pic Rouge de Bassiès -2676 mts-. Magnífica perspectiva de la Pica d’Estats (vessant l’Artigue). També, bones vistes sobre els pics de Sotllo, Baborte, Mont Valier, Girantés, Trois Seigneurs, i l’esvelt cim del pic de Puntussant, molt proper.

Fem llarga estada al cim, recuperant forces per la llarguíssima baixada que ens resta fins al cotxe, on arribem a mitja tarda amb aigua i trons a l’esquena. Aquest cop hem tallat arran i evitem per molt poc una remullada acompanyada amb música celestial.

Vull esmentar especialment el bon funcionament de la Gîte d’Etape d’Aulus les Bains, que amb un preu molt similar al del refugi, ens ha ofert una bona acollida i un magnífic servei, tant de dormir com de menjar.

Així mateix, es de justícia esmentar que tota la zona gaudeix d’uns excel•lents camins de muntanya que fan molt fàcil la seva coneixença. N’hi ha per tots els nivells i sempre amb el seus horaris indicats i molt ben senyalitzats.

Eduard Serrano